És tard, hauria d'estar dormint i no escrivint o contestant comentaris del bloc. D'aquí a unes hores -cinc per ser exactes- el despertador sonarà sense pietat i em retrobaré amb aquest món de mones que m'ha tocat viure. El meu cervell ja està a punt de la fusió -com el d'aquesta imatge- i necessita descansar una mica. Malgrat això, no m'hi he pogut resistir. Contestar comentaris d'amigues -i amics quan es decideixen a deixar algun comentari- sempre és una tasca gratificant i que constitueix un colofó de luxe a un dia amb grans dubtes -més que dubtes, situacions i lectures d'idees esperpèntiques-, preàmbul d'un dia "festivalero".
Encara estic pensant en -i buscant- una accepció de la paraula "tranquil·litat" que es correspongui amb el que em sembla que em volia dir un dels meus interlocutors d'avui. Deixar que passi el temps i invocar la tranquil·litat, en segons quins argots -força rebuscats i mai clars (marca de la casa)- tendeix a significar "oblidar" "continuar igual" "amansar la fera", "obviar el que és públic i notori", "evitar el conflicte (malgrat et continuï causant perjudici)", "no posat-te en el teu lloc, per evitar-li a un altre un enuig (o vergonya)"... i tot allò que sigui sinònim de "deixem-ho córrer". El problema és que, a vegades, ja n'estàs cansat de ser sempre el que ha de "deixar-ho córrer", mentre et van -perdoneu l'expressió- tocant els ous.
Sento ser tan breu, però tinc ganes de ficar-me al llit i "renéixer" demà amb les neurones descansades de sentir i llegir estupideses. No, només necessito que descansin per continuar sentint-ne, no per fer net. És per no sobrepassar la quota mensual d'anormalitats i evitar arribar al nivell crític, en el qual comences a impregnar-te -i el més perillós: considerar normal- d'aquest ambient enrarit i surrealista.
En una propera vida -atès que en aquesta considero que no he sigut massa cruel- em demano reencarnar-me en qualsevol tipus d'animal que no tingui cap objectiu en la vida. Menjar, dormir, fo...ar i tornar a començar. Res més que això, amb la felicitat que proporciona la ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada