dimarts, 28 d’agost del 2012

BUFONS DEL SEGLE XXI

Aquesta tarda la migdiada ha sigut més curta del que és habitual. Estic preparant un relat que he de lliurar abans del 31 d'agost i encara hi estic donant els darrers retocs (intentar ser un perfeccionista té aquestes servituds).
Mentre repassava i corregia -ho faig amb retolador vermell, sobre una impressió d'ordinador-, he començat a rebre correus. L'Iphone ha començat a tornar-se boig mentre jo feia gran esforços per no obrir els correus. De fons, sentia una agra discussió a la TV de l'habitació del costat i, encuriosit, he decidit esbrinar qui era aquella fauna salvatge -totalment irracional- que s'esbatussava amb tanta virulència. He tret el cap i resulta que a les tardes -jo faig la migdiada simultàniament- fan un programa que es diu "Sálvame" i que té un esquema força simple: és un tot contra tots i el major mèrit el té qui la diu més grossa. Avui -al final la curiositat ha pogut amb mi- cridaven sobre la separació d'una de les col·laboradores habituals. Segons he pogut deduir, és una cunyada de la malaurada Rocío Jurado que cridava alguna cosa sobre la seva possible separació del germà de la cantant traspassada, aleshores el seu representant. Molt trist i molt obscè tot plegat!!!! Brut, grotesc, infumable, denigrant... i manipulador. Aquests són els autèntics bufons del segle XXI -similars i complementaris al futbol- que distreuen al personal d'altres cabòries racionalment més importants com l'atur, la crisi, les hipoteques.... i la petició de... -crèdit, rescat, préstec, just rescabalament, almoina...- que ha demanat la Generalitat, això sí: sense cap contrapartida collons, que som així de dignes, hòstia!!!
Bé, no teoritzaré més sobre temes poc seriosos. Tinc feina i encara em queden moltes paraules per modificar, rectificar, canviar de lloc i recompondre. La nit es presenta llarga... o curta, mai se sap!!!!
Aquest mojito.... a la vostra salut, valents del món (aquells que sabeu el que voleu i lluiteu per aconseguir-ho)!!!!

PS: Aquesta és la quarta versió d'aquest post. La primera ha sigut massa llarga, en la segona, m'he perdut pels núvols sobre temes kafkians. En la tercera, he intentat fer un apunt per un relat graciós però, finalment, no li he vist la gràcia i aquesta.... Bé, aquesta és la que és. Ja no el modifico més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada