Fa una estona he acabat de veure les notícies i cada vegada perdo més la meva confiança amb la condició humana. De tot plegat, n'he tret unes conclusions força decepcionants.
Passo d'una forma breu -gairebé de puntetes-, només per dir quatre coses:
1.- Els polítics només miren per ells i passen de tots nosaltres. El gran pet s'aproxima. Entre tots la mataren i ella sola es va morí. S'acosten temps molt difícils.
2.- Ha de ser molt trist haver de crear polèmiques artificialment -a partir de conflictes inexistents i justificant irracionalment enfrontaments injustificables- per evitar afrontar compromisos posteriors. Quanta por i quin poc caràcter i valor (res nou, d'altra banda)!!!! Realment, els que tenen aquesta necessitat, s'han de fer molta pena.
3.- No ens calen enemics externs -tipus invasors del Peñon Vélez de la Gomera (pobres desgraciats)- ja tenim tot el sistema clientelar que ha creat la casta política per perpetuar-se en el poder.
4.- Sento vergonya del que som capaços de fer els humans: nens de Còrdova, Síria, Afganistan... i tot allò que ens desqualifica com éssers racionals. M'atreviria a dir que l'ésser humà és l'únic que mata per plaer i enveges. No conec cap altre animal que no mati per autèntica necessitat de supervivència.
I això és tot. El més trist és que, a més, es pensin que som imbècils i que no els veiem a venir des de fa temps.
Bona nit i tapat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada