dissabte, 25 d’agost del 2012

POTSER ÉS MILLOR NO PENSAR-HI...

Aquest post està escrit amb un dia de retard, però ahir a la tarda no podia... era superior a les meves forces i vaig decantar-me per una bona migdiada! La imatge potser no està massa ben trobada, però tampoc tinc gaires ganes de buscar...
El dijous va ser un dia de festival -d'aquells festivals que degeneren en autèntiques festes salvatges (més si aquell dia hi ha una conjunció festival-partit del Barça)- i ahir només vaig poder satisfer -penso que amb prou dignitat- obligacions ineludibles, res més! De fet, ja feia dies que no decidia anar a per totes (mai més ben dit) i oblidar-me de tota la merda que m'envolta. Oblidar-me de les veritats a mitges, dels somriures hipòcrites i d'aquella sensació que m'acompanya -tampoc sóc imbècil i veig les coses- de que tot plegat és una gran farsa que només passa el temps fins a l'esclat final. El problema dels esclats és que es produeixen per ones concèntriques i afecten a tot el que està en el perímetre de l'esclat, ja sigui a un costat o a l'altre.
Doncs sí, ho vaig aconseguir, vaig aconseguir oblidar-me de tot això i vaig provocar que el Cinco -no intenteu fer rimes fàcils, no va per aquí!- treies, novament i amb més força que mai, el cap. Sembla mentida com poden retrobar coses que es pensaven perdudes! Com n'estic de satisfet d'haver fet una prèvia a la propera setmana!!! La resta? La resta -per a mi- no té cap importància!!!
D'altra banda, estic perfeccionant una història i em penso que he trobat el punt perfecte. La propera setmana tindré una bona oportunitat per concretar-ne els detalls i deixar-ho tot preparat per executar-ho la setmana següent. Potser estic assumint massa compromisos amb moltes parts, però penso que la vida és compromís i fer allò que creiem que hem de fer. Malgrat tot, el compromís més gran és el que tinc amb la meva consciència!
Fa una estona prenia el cafè i llegia al diari que als EEUU es tirotegen al carrer, mentre la gent passa impassible pel costat. Res de nou sota la capa del sol. Aviat passarà aquí. Sempre hem tingut una relació d'amor-odi amb la cultura nord-americana. D'una banda hem abominat part dels principis inspiradors d'aquella societat i d'altra banda hem corregut a imitar molts altres aspectes característics. El que més m'ha sobtat eren els motius del tiroteig i els detalls de l'origen del problema.
Malgrat la calor que patim, aviat s'acabarà l'agost. No ens n'adonarem i arribarà la tardor. Passarà la tardor i arribarà el fred, un fred gèlid...  Fins llavors, el millor serà preparar-se i gaudir dels moments que ens resten, sense pensar-hi. Tot plegat, què hi puc perdre que no hagi assumit com perdut i del que no hagi preparat la manera de rescabalar-me'n? Tot té un lloc i un moment!

2 comentaris:

  1. ...traigo
    ecos
    de
    la
    tarde
    callada
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    LE EXORCISTA

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...




    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE BAILANDO CON LOBOS, THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,

    José
    Ramón...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José Ramón,
      He visitado tus blogs y los encuentro muy interesantes.
      Recibe un cordial saludo!

      Elimina