Aquest post està escrit amb un dia de retard, però ahir a la tarda no podia... era superior a les meves forces i vaig decantar-me per una bona migdiada! La imatge potser no està massa ben trobada, però tampoc tinc gaires ganes de buscar...
El dijous va ser un dia de festival -d'aquells festivals que degeneren en autèntiques festes salvatges (més si aquell dia hi ha una conjunció festival-partit del Barça)- i ahir només vaig poder satisfer -penso que amb prou dignitat- obligacions ineludibles, res més! De fet, ja feia dies que no decidia anar a per totes (mai més ben dit) i oblidar-me de tota la merda que m'envolta. Oblidar-me de les veritats a mitges, dels somriures hipòcrites i d'aquella sensació que m'acompanya -tampoc sóc imbècil i veig les coses- de que tot plegat és una gran farsa que només passa el temps fins a l'esclat final. El problema dels esclats és que es produeixen per ones concèntriques i afecten a tot el que està en el perímetre de l'esclat, ja sigui a un costat o a l'altre.
Doncs sí, ho vaig aconseguir, vaig aconseguir oblidar-me de tot això i vaig provocar que el Cinco -no intenteu fer rimes fàcils, no va per aquí!- treies, novament i amb més força que mai, el cap. Sembla mentida com poden retrobar coses que es pensaven perdudes! Com n'estic de satisfet d'haver fet una prèvia a la propera setmana!!! La resta? La resta -per a mi- no té cap importància!!!
D'altra banda, estic perfeccionant una història i em penso que he trobat el punt perfecte. La propera setmana tindré una bona oportunitat per concretar-ne els detalls i deixar-ho tot preparat per executar-ho la setmana següent. Potser estic assumint massa compromisos amb moltes parts, però penso que la vida és compromís i fer allò que creiem que hem de fer. Malgrat tot, el compromís més gran és el que tinc amb la meva consciència!
Fa una estona prenia el cafè i llegia al diari que als EEUU es tirotegen al carrer, mentre la gent passa impassible pel costat. Res de nou sota la capa del sol. Aviat passarà aquí. Sempre hem tingut una relació d'amor-odi amb la cultura nord-americana. D'una banda hem abominat part dels principis inspiradors d'aquella societat i d'altra banda hem corregut a imitar molts altres aspectes característics. El que més m'ha sobtat eren els motius del tiroteig i els detalls de l'origen del problema.
Malgrat la calor que patim, aviat s'acabarà l'agost. No ens n'adonarem i arribarà la tardor. Passarà la tardor i arribarà el fred, un fred gèlid... Fins llavors, el millor serà preparar-se i gaudir dels moments que ens resten, sense pensar-hi. Tot plegat, què hi puc perdre que no hagi assumit com perdut i del que no hagi preparat la manera de rescabalar-me'n? Tot té un lloc i un moment!
...traigo
ResponEliminaecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
LE EXORCISTA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE BAILANDO CON LOBOS, THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,
José
Ramón...
Hola José Ramón,
EliminaHe visitado tus blogs y los encuentro muy interesantes.
Recibe un cordial saludo!