AMUNT I AVALL

Aquesta setmana ha sigut un amunt i avall constant. No em queixo, ha sigut prou distret i instructiu, malgrat he tornat a sentir vergonya aliena.

Un breu -no cronològic- resum (segur -seguríssim- que em deixo alguna cosa):

1.- Una senyora -cobradora pública, per més detall- s'ha vist retratada davant del món, masturbant-se. He vist el vídeo i puc assegurar que he vist millors -almenys més explosives i frenètiques- masturbacions. El que em sobta és que sigui tan curta (com curta és la seva masturbació) i hagi deixat que el vídeo se li escapés de les mans. Bé, una nova mostra del coeficient dels nostres governants, autèntics indigents intel·lectuals.

2.- Ja ho diuen que, en temps de guerra, qualsevol forat és trinxera i el Govern ha trobat un substitut per l'Eurovegas. El més curiós és que es diu Barcelona noséqué i ho faran a Tarragona. Us imagineu que l'equip de bàsquet de Los Àngeles es digués Chicago Bulls? Doncs això... molt patètic tot plegat! Em sembla que tot aquest assumpte serà un gran bluf.

3.- Anem camí del rescat -a hores d'ara, crec que ningú ho pot dubtar- però l'amic Marianico El corto, ho va allargant i va fent créixer el deute fins -això penso- que passin les eleccions a Galícia i al País Vasc. Sempre són primer els seus interessos, pel davant del interessos generals!!!

4.- Aquesta darrera setmana he tingut la sensació -ara ja seriosament- de que això no té remei. De fet, penso que no volen que s'arregli. No es pot ser tan sapastre i anormal, per prendre decisions tan desafortunades! La darrera: els aturats al bosc. Pot ser brutal veure a un pixa-pins de Can Fanga netejant el bosc i intentant no fer-se mal en l'intent. 

Doncs bé... Només era això, res d'important. Tot plegat, algú enterrarà l'últim i apagarà la llum quan marxi.  Què n'és de trist tot plegat!!!!