dissabte, 8 de setembre del 2012

ORDINARY PEOPLE

Aquesta darrera setmana he seguit diàriament el programa de RAC1 "La Competència", que s'emet a les 12.00 h. Sincerament, el trobo força recomanable i hilarant, amb un humor que té la virtut de fer-te feliç per una estona. Casualment, avui he trobat a Youtube aquest vídeo del Payo Juan Manuel que, aquesta passada setmana, era motiu d'escarni al programa radiofònic que abans he esmentat.  Entre el seu selecte repertori també hi podeu trobar aquest altre tema. Res, només volia donar testimoni d'aquestes mostres d'excelsa cultura friki.
La vida continua -sembla mentida, però és així- mentre cada vegada es veu més clara la divisió entre la Casta (altrament dits Firaires) i la Ordinary people. Aquesta escletxa que cada vegada es fa més gran no pot portar res de bo i penso que serà l'inici del trencament social. Augmentar l'escletxa contribueix a un allenyament major i a una inconsciència més accentuada de la realitat social per part del la Casta. Històricament, aquesta tendència ha tingut dues conseqüències ben diferents: l'augment d'un tipus de tirania del poder, emparada sota el mant democràtic; o la revolució social motivada per la insatisfacció i la sensació -real- de no tenir les necessitats cobertes, en benefici de la Casta i els seus adlàters .
A vegades, t'has de comprometre a fer un treball que no et provoca cap tipus de filia per aconseguir-ne un altre o com a torna d'un que sí que t'interessa. Normalment, són treballs amb tema fixat prèviament i sense que ningú et pregunti si tens alguna cos a dir sobre aquella qüestió. Avui n'he acabat -per fi, sí, sí, sí!!!!- un d'aquest no no em desperten cap interès. En tenia unes ganes impressionants -d'acabar-lo, clar!- i ho he aconseguit que em quedi una cosa amb un nivell suficient per salvar l'expedient. Com he patit aquests dies!!! Ara ja puc tornar a dedicar-me a un projecte que fa temps -anys- que vaig madurant mica en mica i que, provisionalment, he titulat Companys & Companys S.L. De moment, tinc força dades per anar mostrant el pervers -també hilarant, surrealista i interessat- món que s'amaga darrera el nom d'aquesta empresa. És un divertimentto que vaig ampliant dia a dia, en espera de decidir quan l'acabo. Costa molt posar el punt i final a una història que cada dia em proporciona nou elements que poden constituir un nou capítol. Bé, ja m'ho pensaré.
De moment, vaig a acabar de gaudir d'aquest dissabte... que ja és molt!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada