MOMENTS

La paciència és un arbre d'arrel amarga, 

però de fruits molt dolços.

Proverbi persa.

Tots necessitem uns moments de calma, d'abstracció, de buit mental. Darrerament no tinc oportunitat de gaudir de gaires moments d'aquests per diverses circumstàncies que no venen -o sí- al cas. Només em cal paciència per veure caure el fruit madur de l'arbre. Com diu el proverbi persa que obre aquest post, no cal tenir pressa per menjar-te les arrels de l'arbre. Saber esperar per poder abastar el seu fruit és més productiu i satisfactori.

Espero amb fruïció però amb estoïcisme impertorbable la caiguda de la fruita madura. Només cal esperar que tot torni al seu lloc, que tot torni a ser el que era. Mica en mica -detalls, petites demostracions- marquen un camí clar i -espero- sense retorn.

Fa setmanes que he de limitar la meva activitat bloquera, fonamentalment, al cap de setmana. No tinc temps!!!! Necessitaria un dia de 30 hores. He començat un parell de nous projectes que estan absorbint el poc temps lliure que tenia. No ho faig a desgrat, tot sigui dit. Ans al contrari, aquests dos nous projectes -un literari i un altre no literari- crec que em proporcionaran grans satisfaccions. Tots dos projectes es podrien emmarcar en allò que m'agrada anomenar com "La caça del pallús".

Tinc un altre tema mig "adormit" que em penso que tornaré a desvetllar. Hi ha temes que s'han de deixar "dormir" un temps per tal que el personal es confii. Passat un temps, s'han de recuperar i desenvolupar-los en noves facetes i variants. Com deia un mestre meu, "La pressió psicològica és un poliedre de mil cares i arestes, totes diferents i totes embriagadores".

La vida és també així mateix: amb mil cares i mil arestes. Només cal saber gaudir-ne i aprofitar cada oportunitat per un pas endavant, sense dubtes i sense vacil·lacions.