dimecres, 26 d’octubre del 2011

NOIES GARÇON I ALTRES ESPÈCIMENS

Ahir, en aquest viatge -vist i no vist- a Madrid, vaig tenir ocasió de conèixer una de les meves debilitats: una noia garçon. Sembla mentida, però sempre m'han meravellat i atret aquestes noies de cabell curt, d'estètica una mica andrògina, però, en les distàncies curtes, inequívocament femenines.
Avui he tingut l'oportunitat de relacionar-me amb un altre espècimen d'aquesta fantàstica raça. Ja fa dies que els dos anem donant voltes sobre un mateix eix i veig a venir que acabarem trobant-nos com aquells objectes que, lligats per una corda a un eix, van donant voltes fins que la corda s'acaba i acaben xocant entre ells. No me'n falten ganes!
El dia, en general, ha estat marcat per les esperes improductives, aquestes pèrdues de temps que tant odio. Esperar mentre veus que s'escenifica una dansa de falsa simpatia, d'interès fingit pel que diu el teu interlocutor -fins i tot per la bajanada més surrealista-  i que desemboca, inexorablement, en un retard per la resta dels mortals. A què hi vas al banc? A fer-la petar sobre temes que res tenen a veure amb l'activitat bancària -l'escola dels nens, la compra, si aquell o l'altre treballador de la sucursal ha tingut un nen o una nena.....- o a solucionar temes d'una manera ràpida i eficient? Ho sento, potser sóc una mica raret, però jo, quan vaig al banc, vaig a parlar-hi de diners i de com invertir-los de la maner més rendible. Francament, m'importa ben poc el preu de les carxofes -això ho parlaria en una verduleria- o si una noia que es diu Francesca i que treballa allà està de baixa per maternitat (ni la conec ni m'importa si ha sigut mare). 
Per sort, allà, enmig d'aquella caterva d'anormals, ha sorgit ella, excelsa noia garçon -pel-roja, blanca com la llet-, per assessorar-me sobre en què havia d'invertir els meus quatre pobres durets. Oh, quina espatarrant figura, quin serrell escairat sobre el front, quin coll rapat al clatell! Fins i tot ha tingut algun gest amb ínfules de masculinitat mal resolta i reconvertit en femineïtat continguda. Crec -en aquells moments jo ja estava completament extasiat- que fins i tot s'ha permès fer algun tipus d'acudit sobre ella mateixa i el seu aspecte. He sortit d'allà, malgrat l'espera incomprensible per culpa de les cotorres tafaneres, amb la sensació d'haver guanyat molt. He marxat feliç, creient que podria afrontar qualsevol nou repte de la vida diària -pobre optimista ignorant!- fins que m'ha despertat la trista realitat. 
Malgrat tot, avui he notat una absència productiva, és a dir: ningú ha tocat els ous innecessàriament amb surrealismes gratuïts -perdoneu l'expressió- i he pogut acabar tot allò que m'havia proposat finalitzar.
D'altra banda, aquesta tarda he tingut un nou encontre amb una altra noia garçon -aquesta rossa, de pell blanqueta, vestida de dol fictici i amb aire provocatiu- i el deliri s'ha apoderat de mi. Tres -magnífiques- en un espai de temps tant curt és més del que mai m'hauria atrevit a demanar a Déu Nostre Nostre Senyor i molt més del que la meva ment -a vegades malalta- esperaria d'una vida tant gris, tenebrosa i poc motivadora (i valorada), com la que darrerament visc. Fins i tot, per un ínfim moment, ha semblat que no sentia cap dolor. No, no ha marxat, continua i increscendo.
La vida té aquestes coses. Unes meravelles que, a vegades, s'agrupen en una mateixa jornada i em fan feliç, molt feliç....

2 comentaris:

  1. Ja ja ja!
    M'has recordat la Vega!
    http://www.youtube.com/watch?v=YM4gXwFZwWs

    Salutacions.

    Filadora.

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!!!!!
    Com va tot? Espero que bé!!!
    Molt maco el vídeo, m'agrada una mica menys que tu.
    Un pató

    ResponElimina