diumenge, 16 d’octubre del 2011

PARAULES A LA DERIVA

(...) Les seves paraules continuaven a la deriva, esperant que algun bon port volgués acollir-les. Les havia llençat al mar sabedor que potser mai ningú les podria llegir. No era important que algú les llegís, el més important era que ell les hagués escrit. 
Ara, de fet, tot havia perdut aquella la pretesa importància que hom pogués donar-li. Quan algú té data de caducitat ja res és important. Ser-ne conscient obre un ventall inacabable de possibilitats i s'acaba la servitud envers res o ningú. Fer allò que sempre s'ha tingut ganes de fer sabent que, en un cas extrem, només cal esperar la mort avançada i ràpida.
Va pensar que no volia arribar al final, que no podia suportar la visió futura d'un cos -el seu- inflat com una bota, podrint-se per dins mentre encara respirava. No era necessari donar aquell lamentable espectacle que només serviria per donar plaer i satisfacció als seus enemics. L'enemic mort no somriu -pensà amb la serenitat dels que saben que tenen una darrera missió a la vida.
Ja havia dit tot el que tenia que dir i ningú l'havia escoltat. La seva darrera opció va ser escriure en un tros de paper allò pensava del que havia fet i del que pensava fer. Ara era una cosa de l'atzar que algú l'hi pogués impedir. Només aquell que trobés el missatge podria saber qui era el seu patiment,  com havia decidit que seria el seu futur i què havia d'esdevenir. 
En Marc començà a notar que el final -aquell que feia temps ja li havien predit- s'acostava quan augmentà sobtadament de pes. No era normal. Si bé mai havia sigut una sílfide, tampoc mai havia tingut un cos tan descompensat. La tardor era propera i -pels tempos d'evolució que li havien pronosticat- sabia que no passaria d'aquell hivern.(...)

Fragment del relat "Paraules a la deriva", engiponat fa unes nits i refet fa unes hores, a quatre mans, mentre els nostres cossos encara traspuaven suor.

2 comentaris:

  1. "Quan algú té data de caducitat ja res és important" i no serà justament al revés?
    Quan se'ns esgota el temps, TOT és important.

    Salutacions!

    Filadora

    ResponElimina
  2. Hola guapetona.
    Jo penso que moltes "nèures" deixen d'existir. Poques coses -les realment importants- ocupen els teus pensaments. Les rucades ja no tenen cabuda en la teva vida.
    Un pató

    ResponElimina