dissabte, 1 d’octubre del 2011

RESURRECCIÓ

Han passat les hores -amb els seus segons i minuts-, els dies, les setmanes i els mesos des del darrer post en aquest bloc. He intentat utilitzar un altre sobrenom i ser algú altre, en un altre lloc. He pretés trair el que sóc i el resultat no ha estat l'esperat.
Finalment, he identificat el problema: som el que som i no hi podem fer res més. Fa més de vint-i-cinc anys que, en diferents àmbits tinc el sobrenom de l'Exorcista. Intentar trair tot aquest pòsit no era bona idea i el temps m'ho ha demostrat. 
Inicialment, com deia en el post de comiat, havia de resoldre molts dubtes, acabar moltes coses i tornar a l'esperit dels orígens. Doncs bé, malgrat que intentar fer-ho en un altre lloc i amb un altre sobrenom no va ser una idea reeixida, aquest temps m'ha servit per passar a format de relat o conte -desenvolupats i modificats, evidentment- gran part dels posts publicats en aquest bloc. Per aquest costat, he aconseguit un dels objectius que em vaig marcar i ara ja estic una altra vegada -més o menys- al dia de feina. També he retornat a l'esperit dels orígens. Acabar tots aquests relats i contes que tenia pendents o a mitges m'ha ajudat a retrobar-me amb tot allò que, durant aquests darrers temps, havia perdut pel camí. A més, no podia deixar a aquells que em seguien assíduament -malgrat ho feien d'una manera que ells/es creien anònima- orfes de les meves paraules (a vegades encertades i d'altres no tant).
Retorno a la comunitat bloguera amb més ganes que mai, amb la feina feta i un nou esperit. Amb ganes renovades d'explicar histories i amb una visió -apocalíptica, irònica i sarcàstica, això sí- de tot plegat. No cal ser un gran observador per veure l'entorn i arribar a la conclusió que aquest poti-poti d'ineptes, aprofitats, vividors, venedors de bíblies i altres espècimens que fan bons als paràsit, acabarà com el Rosari de l'Aurora.
Ja està, ja he ressuscitat!

4 comentaris:

  1. Enhorabona per la ressurrecció, ens feien falta els teus exorcismes.

    ResponElimina
  2. Hola Xicarandana, guapetona!
    El problema és que us enyorava molt i no volia perdre'm el plaer de llegir-vos, escriure, etc.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina