VIATGES

Mentre ahir queia un patac d'aigua, jo viatjava en tren cap al centre de la península. Per sort, ja estic de viatge de tornada i les noves tecnologies em permeten fer cinc cèntims d'un viatge ràpid però molt fructífer. L'esquena encara em fot un mal de mil dimonis i n'estic fins el cap de munt -per no dir fins els ous, que un també vol ser molt fi- d'escoltar-me i llegir-me segons quines coses. 

Feia anys que no agafava el tren Estrella de la nit cap a Madrid. Podia haver agafat el darrer AVE del dia, però no em volia perdre l'espectacle d'aquell tren lent (tarda més de 9 hores, enfront les 3 de l'AVE) però clàssic. Un submón s'amaga en els vagons d'aquell tren. Per sort, vaig aprofitar el compartiment que té assignat un amic i ex-company per anar fent la xerrada i estar tranquil. Ja no recordava el plaer de viatjar de nit, amb una botella compatida i animada conversa. Hora d'arribada a Madrid (diré l'hora oficial) 07.21 h. del matí. Magnífic! Només arribar, amb una curta maleta de mà, uns xurros (porras) amb xocolata, compartits amb el meu amic. Una abraçada de comiat i un taxi que em porta al Centro.

Matí de visites a gent del passat, nous encàrrecs i arriba l'hora de dinar. Retorn, després d'uns anys, a l'Asador Llopis -que recomano ferventment-, del barri de Vallecas. Aquí podeu gaudir d'un asado fet en forn de llenya i amb el regust de la millor tradició culinària castellana. Imagineu-vos que mentre estàs menjant-te un cabrit al forn, vas rebent trucades i missatges sense cap sentit. En aquell moment és en el que decideixes engegar-ho tot i apagar-ho tot. Per sort, abans d'anar a dinar, ja havia repassat i contestat els correus més interessants i havia fet les trucades més surrealistes.

Llarga sobretaula i gent que es s'afegeix a la reunió. Finalment, després d'hores a los madriles, torno a pujar en un tren -fa una estona- i agafo, aquest cop sí, l'AVE de retorn a Barcelona. Ja tinc el que volia i he fet molta feina, més de la que sembla a primera vista. Pujo al tren i repeteixo trucades, contesto correus i escric una estona. Ara, tancaré el netbook i fins i tot dormiré una miqueta al tren. Demà al matí tinc més coses per fer -aquesta vegada de caire familiar- i necessito estar descansat.