dilluns, 7 de novembre del 2011

DONCS MOLT BÉ!

Avorrir-se en el moment adequat
és signe d'intel·ligència.
Clifton Paul Fadiman
 
Sento repetir imatge però, realment, és la que millor simbolitza què en penso actualment de moltes coses. Francament, m'estic fent massa gran per preocupar-me per segons quines xorrades. 
Ara, no em ve massa de gust participar en els totum revolutum que m'organitzen. Jo sóc molt clàssic en aquest aspecte: m'agrada cada cosa en el seu lloc, cada persona fent allò que pertoca i quan pertoca... És a dir, allò que en diuen ordre natural de les coses. Ja entenc que en aquesta societat -exempta de responsables efectius, dels de nòmina sí que n'hi han- ja va bé això de fer una permanent barreja de les coses per tal que no es pugui delimitar què és responsabilitat de cadascú. Això només porta al passotisme d'aquells que no estem disposats a "constar en acta" només quan les coses van malament. Ho sento, renuncio, apostato d'aquesta religió sense doctrina, d'aquestes taules de la Llei que algú va esborrar -interessadament- fa molt de temps. 
Fa anys, algú feia servir aquestes expressions per denotar menyspreu, indiferència i manca de confiança amb allò que li estaven dient: ¡Pos mú bien!, ¡pos fale! És això, no us enganyeu. Podria semblar que qui va articular aquestes expressions podria ser un ruc important. NO. No us enganyeu. Potser eren persones d'una intel·ligència extraordinària que, veient que els volien aixecar la camisa o que els estaven explicant una història que no els importava en absolut, intentaven quedar bé però deixant clar -d'una forma sorneguera- que els relliscava completament el que els estaven dient.
Doncs jo ja estic per aquesta labor de mirar-me les coses de forma sorneguera, no deixant que se m'encomani aquest fong que sembla estendre's d'una manera alarmant entre aquesta societat chupiguai que només pot tenir un futur possible: pagar el preu dels desgavells -dissimulats i, fins i tot, riguts- del passat.
Vaig a sopar una mica. Avui tenim debat i no em vull perdre tan magna demostració d'engany col·lectiu. Ni el millor del il·lusionistes s'acosta, en la seva capacitat de fer-nos veure garses per perdius, a aquests impresentables que es diuen polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada