Sentir ploure -quan estàs a casa, sota un sostre-, sempre és motiu de relax, de seguretat i una bona excusa per oblidar-te de tot i de tots.
La setmana ha sigut curta però reeixida. Mentre escolto el soroll -a estones tènue i a estones fort- de la pluja, recordo tots els moments còmics -grotescs, ridículs, delirants, patètics, surrealistes... i avergonyidors!- d'aquesta setmana: des d'un oferiment propi -no sé si arriben a aquests extrems- de Radio Tele Taxi (amb tots els meus respectes per tan popular emissora): "Si compra tres chorizos, le regalamos una chapa distinta en cada cordel", passant pel que es convertirà en la versió cutre dels Nens cantors de Viena, en la charanga del Tio Honório, en un Rock & Rios de 3ª Regional o en la tómbola -d'estar per casa- de qualsevol festa major de les d'abans. És igual, es pot triar quin és el despropòsit que toca cada dia. Continua el Festival del Humor...
Jo continuo amb les meves coses, els meus relats, els meus concursos, el meu bricolatge, la meva jardineria... Tot plegat, tampoc hi ha res - ni ningú- del que valgui la pena preocupar-se.
Vull fer esment a un incident que es va passar ahir al vespre, poques hores abans d'iniciar-se la campanya electoral. Una senyora, diu que hi tenen tot el dret a "okupar" aquesta seu de CDC. Bé, davant d'això, m'agradaria fer un parell de reflexions:
Primer, no crec que la seu de CDC sigui un lloc públic en el que manifestar-s'hi estigui permès. Entrar en aquesta dinàmica "d'okupar" és molt perillosa i pronostico que, en un termini de temps relativament curt, pot ser causa de molts problemes d'ordre públic. No tot s'hi val.
En segon lloc, el que no entenc és per quin motiu no han "okupat" la seu del PSC, IC o ERC. Si el motiu de les protesta eren les retallades, potser haurien de protestar davant d'aquells que han portat el País a una situació econòmica que ha fet necessàries aquestes retallades (preludi de -ara entro en l'àrea de la especulació realista- moltes més que serien necessàries per l'any vinent). Francament, no ho entenc...
Sobre aquesta forma d'expressar la disconformitat, tinc una recança que em preocupa des de fa temps: quan hagin passat les eleccions del 20-N i els sindicats i els partits d'esquerres vegin que es queden sense la "menjadora", veurem quina és la seva actitud. Si es dediquen a fomentar l'agitació social, potser tot plegat derivarà cap uns corrents perillosos que poden portar el vaixell a les roques. Tinguem en compte que el nou govern, quan veig l'estat de comptes de les arques estatals, haurà d'emprendre mesures correctores del dèficit que incentivin la malmesa economia. Aquestes mesures -malgrat siguin necessàries- no seran populars i seran font de conflicte social.
Bé, quan arribi el moment, ja en parlarem. Ara vaig a dormir. Ja toca i més sabent que demà no he de matinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada