dilluns, 7 de novembre del 2011

SILENCI HUMIT

Des de la finestra del despatx, veig el carrer. Ningú, no hi ha ningú! El carrer encara és humit de la pluja però ja no plou. No sento cap soroll. Només els meus dits prement el teclat. Ni un cotxe, ni un gos lladrant, res de res!
Comença a haver-hi una mica de boira, producte de la humitat del terra. Aquesta humitat, combinada amb els fanals del carrer, dóna una imatge fantasmagòrica a l'ambient. 
Aquests moments, a la vora de la mitjanit, sempre han sigut els meus preferits. Si m'apureu, fins i tot ho podria allargar fins a les dues o les tres de la matinada. Aquestes hores són les més productives, les més tranquil·les, les més íntimes. Ara és quan es fa una mica de resum i d'anàlisis del que ha sigut el dia i del que esperem del dia de demà.
Avui? Força profitós. Amb calma, sense presses, assaborint cada lletra escrita, cada frase construïda, cada joc de paraules emprat. Demà? No ho sé! Potser sí o potser no. Potser un gran dia o un dia penós. Tot dependrà del meu punt de tolerància a es bajanades. 
M'estic enganxant a una cançó tipus "chill out" d'un bloc amic. No sé quin títol té la cançó però és impressionant. Puc dir que entro al bloc només per escoltar la cançó, malgrat ja he llegit el que s'hi diu -també molt bo- unes quantes vegades. Personalment, ara estic escoltant una cançó fantàstica, que serà el preàmbul d'un son reparador. Demà més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada