COMPTADOR DE NÚVOLS

Fa un mesos, l'inefable Zapatero deia que, per quan deixés la presidència del Govern, tenia reservada una activitat gratificant i innòcua per passar l'estona: comptar núvols.

Aquest matí he emulat a tan risori -i risible- personatge i he descobert que aquell bon home tenia un pòsit d'intel·ligència amagat i que el va mig mostrar en el seu darrer moment. Sí, és un autèntic plaer comptar núvols! 

En un esbós que he fet mentre estava a la gandula -tot comptant núvols-, intueixo un personatge en la meva mateixa posició, que deixa la ment en blanc i pensa en correspondre conductivament -una mala manera d'expressar conceptualment "amb la conducta"- a aquells que pensen que té el nivell  intel·lectual d'un peix, la capacitat cognitiva d'un batraci i l'activitat neuronal d'un cigró. Per aquest personatge -Evarist, com a primer i provisional nom- són dies de canvi de xip, de jugar jocs repugnants que no fan altre cosa que confirmar-li el que ja sospitava (amb evidències clamoroses i palmàries): No s'ho mereixen. L'Evarist es rebel·la contra aquest joc i comença a deixar en evidència -públicament, sense tallar-se un pèl- totes les contradiccions, mentides, jugades miserables.... Tot allò que ell detesta i que observa contínuament al seu voltant. Encara em cal concretar la manera de fer-ho públic -mentre ell compta núvols- i altres detalls que cal anar ajustant a mida que la història es vagi tancant.

De moment, ho deixo aquí. Fa un solet maco, amb nuvolets i ja tinc sobre la taula un Martini -avui amb una mica de soda- per fer-me passar aquesta mica de caloreta que comença a picar. D'aquí a una estona, tocarà fer un dinaret amb la corresponent posterior migdiada. Al vespre, potser una mica més...