MAGNÍFICA ABSÈNCIA

Estar absent no és dolent. Quan l'absència és volguda i, en ocasions, necessària, no cal exhibir-se gratuïtament. Avui, després de mitigar la sed en una font del camí -durant una de les meves eternes passejades matinals, he fet un descans i assegut en un marge, observava el paisatge. Per un instant he tingut la sensació de no ser-hi, de ser una cosa petitísima i efímera. L'absència s'ha apoderat de mi i m'he sentit bé. 

En aquell moment màgic ha quedat enrere la crisi, els maldecaps -d'altra banda totalment prescindibles- i totes aquelles cabòries -inútils i estèrils-que no haurien de formar part del meu univers. 

Hi ha altres absències -convenients- que serveixen per reafirmar presències. Ja ho deia un savi: "Quan més valorem les coses -i les persones- és quan ens falten". Doncs sí, suposo que ha de ser així. Potser sí que ara han de ser temps d'absències. Que algú altre es posi sota el focus! i demostri la seva vàlua!!!

Queden poques hores del dia i prefereixo continuar absent, amb una absència lànguida i relaxant...