Un sol gram és el causant d'aquesta situació de la imatge. Potser centenars de quilos de càrrega eren arrossegats estoicament per aquest pobre animal durant mesos, potser anys. Només un excés d'un gram el col·loca en la millor posició possible: descansant, tot levitant. No pot fer-hi res i la culpa no és seva. Ningú li pot recriminar manca d'esforç, ni manca de dil·ligència. La mà -irresponsable i insensata- d'aquell que ha pretés fer-li fer més -amb un ànim espuri- del que era possible és la que ha causat aquesta situació.
Una de les situacions que jo trobo més divertides és aquella en la que, sense tenir la culpa i no poder-hi fer res, reps la resposta indignada i airada d'insensats que pretenen assignar-te una responsabilitat que no tens. La rebequeria del nen tontet -que no té ni idea del que es porta entre mans- davant els dubtes o problemes plantejats lògicament, amb l'únic ànim de demostrar-li que no va pel bon camí i que no sempre és possible fer el que vol, quan vol i com vol, és extraordinàriament grotesca.
Passar del "si senyor" -esforçat i mai valorat- al "doncs ja m'ho explicarà vostè, que en sap més", de ser el busca-vides a ser -ignorant voluntari- com tothom -per una manca de consideració palmària-, és el pas -raonable, això sí- que separa el tenir-ho tot o no tenir res; que el burro arrossegui la càrrega o que -per culpa del carreter- li sigui impossible fer-ho i, a sobre, el pobre animal no en té cap responsabilitat i ningú li pot reclamar res: és insensatesa aliena la que li proporciona l'oportunitat de no continuar arrossegant el feixuc i pensant carro. S'acosten temps divertits, força divertits!!!! Queda dit!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada