SOL I NÚVOLS

També podria dir claror i ombres, ying i yang, vida i mort, blanc i negre... en definitiva, totes aquelles contraposicions que signifiquen ambdós extrems d'una mateixa corda i l'expressió de la positivitat envers la negativitat.

Els dies comencen mig núvols i acaba triomfant el sol o, pel contrari, la pluja pot obrir-se pas. Avui el dia ha començat ennuvolat. No sé quina serà la seva evolució. Jo, de moment -atès que sembla que en altres camps no tinc massa adeptes- continuaré amb els meus relats i les meves collonades, que sempre són agraïts i, malgrat són una part de mi, no pontifiquen sobre el què penso o sento.

Tampoc tinc gaires ganes de fer coses massa transcendentals -o que l'apatia que avui sembla apoderar-se de mi, faci que ho hagi de refer demà- i penso que el millor serà repassar alguna cosa ja feta. Tot plegat, si l'espifio o m'avorreixo i ho deixo, sempre em quedarà la darrera versió. 

Sembla que comença el ball -ja tenim intervingut el sector financer, que és el mateix que dir que ho tenim tot intervingut, no ens enganyem- i a algú l'ha agafat amb els calçotets abaixats. Ja fa temps que -malgrat em pesi fer-ho- pronostico el principi de la fi de la societat tal com l'hem concebut els darrers anys. No ens enganyem, molts han fet bullir l'olla -per sobre del que era raonable o possible- i ens han endeutat durant molts anys, creant-nos unes obligacions socials financerament insostenibles. Els nous governs, els que han rellevat a tan nefastes governants, han practicat l'Omertà, en un acte de protecció de la seva casta, més propi de la Màfia que d'un govern democràtic. Per quin motiu s'ha girat full sense demanar responsabilitats? Potser tots els de la Casta política fan el mateix i, entre uns i altres, només es tapen les vergonyes mútuament, mentre continuen fent bullir l'olla? Algú n'ha sabut alguna cosa més del cas Millet??? Deixem-ho.... això només s'arregla d'una manera! Deixar les coses a mitges només allarga l'agonia -traslladant en el temps el mateix final- i no soluciona res. La gangrena només té una solució: l'amputació. No amputar -mirant cap a una altra banda o vivint com si res no passés (continuant fent les mateixes rucades, les mateixes bajanades sense cap sentit), porta aparellada una llarga i dolorosa agonia i, finalment, de forma inexorable, la mort del malalt.

Ho deixo, vaig a acabar de llegir el diari i a repassar un parell de relats, tot esperant el gran pet.