diumenge, 3 de juny del 2012

PENSANT (EXERCICI PUNTUAL I EXCEPCIONAL)

Avui potser empraré un llenguatge una mica més vulgar i cru del que -per contenció, no per falta de ganes- utilitzo habitualment. Quan parli, també em posaré en la pell d'un dels personatges d'aquest nou projecte que varem encetar fa uns dies la coautora i jo. He estat pensant en una situació en la que hi participen dos personatges més.
Si hi ha una cosa que el molesta -que el puteja especialment- és la mentida. Si la mentida es combina o és producte de la covardia, el tema encara s'agreuja més. Si de tot plegat en surt un perjudici per uns tercers... llavors ja es sulfura extremament.
Imagineu que un puto bavós (altre personatge 1) diu que sí a una cosa (tot és un immens i etern sí... tot!!!!) -malgrat causi perjudici a uns tercers. Tot per pidolar la puta medalleta!!- i que a més no s'atreveix a fer públic o a comunicar l'acord -la covardia i l'excreció compulsiva de bava és ensenya d'aquest personatge- al qual ha arribat (tampoc no ho fa perquè és un tema que no és competència seva, però que s'arroga per bavejar una mica més). Fa que una altra persona (altre personatge 2) ho comuniqui i aquesta, sabedora que es pot liar si es coneix l'origen de tot plegat -en aquesta permanent recerca d'una pau artificial que només alimenta i accentua els motius que poden portar a la guerra total-, menteix i diu que l'origen és un altre.
És a dir, tenim una escena ben curiosa: Un personatge es compromet en una cosa irracional i sobre la que no tindria res a dir. Un altre personatge menteix per tapar-li el cul i per assumir una responsabilitat que la covardia -i manca de potestat- de l'anterior no li permet assumir, en un exercici gens inhabitual per tapar les mancances alienes però també les pròpies. Finalment, un darrer personatge s'assabenta de tot plegat i utilitza tots aquests elements per fer-se un fart de riure i per intentar posar-los la cara vermella de vergonya -sense tenir en compte que, per sentir vergonya, és condició prèvia tenir-ne- a tots dos. El final encara no està escrit però promet ser força interessant i imprevist.
Vaig a mirar si, d'aquí a una estona, faig el vermut. Dinar i migdiada és la successió natural dels esdeveniments posteriors... i poca cosa més. Tot plegat tot és una gran mentida. Divertida -per grotesca, infantil i surrealista- però mentida!

2 comentaris:

  1. És l'esport nacional per excel · lència, no?
    Bona migdiada!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,efectivament, aquest és l'esport nacional i un dels millors invents.
      Bessets de migdiada

      Elimina