dimecres, 22 d’agost del 2012

ARA QUE HI PENSO...

Ja fa dies que no treia el nas per aquí. Sincerament... aquests dies m'he rascat la panxa! També he escrit algunes coses -poques- i he aprofitat per dedicar la meva vida a una de les coses que només faig en comptades ocasions: no fer res. 
La calor ha agreujat més la situació i no tenia esma de posar-me davant de l'ordinador a explicar la vida -ni la meva ni la d'alguns dels meus personatges- i miracles, sabent que la gent "normal" està a la platja o fent coses més profitoses (normalment, en posició horitzontal). Necessitava aquest descans i aquesta pausa en el meu periple blocaire -què són dues setmanes en la immensitat de la xarxa?- per tal de pensar en coses noves.
Fa una estona, amb una beguda refrescant -i esperitosa- a la mà, tot fruint-ne, em preguntava quina necessitat té la gent de mentir sobre temes que no importen a ningú, com justificant el respirar. Amb un silenci n'hi ha prou, no cal mentir. També aprovo l'opció de la contesta en concordança amb la impertinència i inoportunitat de la pregunta: I a tu què t'importa... (podeu afegir un insult -o, per alguns, simple qualificatiu- com imbècil, anormal, puto bavós, etc...)
Què és més important, la pregunta o la resposta? Tinc una pregunta preparada, però el que m'interessa més no és la resposta en sí (blablablablabla.... i més blablabla, com sempre!). El que realment m'interessa és la forma de respondre, l'esperit de la contesta. Potser la forma de plantejar la pregunta, sense deixar cap marge o porta oberta per la que pugui escapar-se és la primera cosa important... o no, de fet, m'importa ben poc la pregunta -que he preparat jo- i la resposta -que ja conec- del meu interlocutor...  Ara que hi penso... potser el més important, a hores d'ara -davant del que serà una tragèdia anunciada-, és preparar-me un altre mojito. Això sí que és realment important!!!!
Un regalet (antic però resulton).

8 comentaris:

  1. Ahir a la nit estava morta de son, vaig passar i vaig veure que estaves bé. Això és important!

    Uns bessets i bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Encara que amb retard per part meva, veig que tu també estàs bé i això em fa molt feliç
      Bessets de capvespre!

      Elimina
  2. haha, jo també fa dies que em rasco la panxa! I és que s'hi està bé sense fer res també, eh?! Però pel que veig tard o d'hora, encara que sigui de la mà d'un bon mojito, tornem a posar-nos davant de l'ordinador i hi tornem. Me n'alegro de llegir-te de nou. Una abraçada, ai, no que fa molta calor. T'envio un petó volador :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia,
      Hi ha costums que, inexorablement, sempre retornen (per sort!).
      Petons refrescants!

      Elimina
  3. Jo em pensava que aquests dies de vacances aprofitaria per no fer res, quina meravella! -pensava- però no ho he aconseguit, de fet he fet (quina redundància) tot el contrari, en fi..

    Petonets acalorats, Exor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mairló,
      Normalment, aquesta situació que descrius és la més habitual. Aquest any vaig decidir no fer res passés el que passés... i ho vaig aconseguir!!!!
      Petons refrescants

      Elimina
    2. I com ho vas fer?

      Dilluns torno a la feina i començo a estar depre total! jejeje ;)

      Petonets de bon día!

      Elimina
    3. Hola Mairló,
      Hi ha un secret. A alguns, habitualment, ens consta fer una cosa molt senzilla: pensar una mica en nosaltres. Prova-ho.
      Un petonàs!!!

      Elimina