dijous, 2 d’agost del 2012

LLIBRES, SENTÈNCIES I... MÉS SENTÈNCIES.

Avui he començat a llegir un llibre que es diu "Cómo trabajar para un idiota", del John Hoover. Pel poc que he llegit, promet. Sempre que començo un llibre, tinc el costum de fer una repassada pel diferents capítols, llegir una mica aquí i una mica allà, per fer-me una idea de què intenta dir l'autor i, en aquesta ocasió, aquesta repassada ha sigut força encoratjadora per llegir-me'l tot. Segurament, em durarà pocs dies.
Mentre tornava a casa -després d'un (mentalment) esgotador dia de feina-, al tren, he llegit una frase, una sentència, que algun savi anònim va deixar anotada en un seient -cosa, d'altra banda, totalment censurable per vandàlica- i que diu: "Prefiero ser un extraño que formar parte del rebaño". Doncs sí, totalment d'acord! Potser el problema és que hi ha massa ramats i que ens hem acostumat a viure en la protecció que proporciona el ramat, malgrat el servilisme que comporta.
Després de dinar -bé, gairebé alhora- he vist com SM besava el "suelo patrio", tot emulant la sortida d'una prova de natació (sense piscina, això sí). No els fa vergonya anar passejant aquest pobre home d'un costat a l'altre -ja no parlo de la vessant institucional-, fent-li fer el ridícul d'aquesta manera? No ho veuen que cada vegada està més atrotinat i que, malgrat la seva voluntat, sempre té algun accident o altre, que el posa en situacions hilarants i grotesques? Pobre home, deixeu-lo que conservi un mínim de dignitat!!!
Veig a les notícies -primer per les del canal de La Fireta i després per canals menys subordinats- que el BCE, ha decidit comprar deute. Ah, molt bé, quanta generositat!!!! Ara ve la trampa: primer s'ha de demanar el rescat. Recapitulem: ens deixen diners a canvi del rescat... i de ser intervinguts, clar!!! Interpretació: atès que el nostre deute és tant brutal que no el pot assumir ni Europa ni la mare que ens va p...., ens deixen calés -compren deute per tal que baixi l'interès i, en conseqüència, la prima de risc- però volen garantir que pagarem aquest deute i ens obligaran -veient les reaccions d'alguns dels nostres polítics, ja no considero que això sigui dolent- a posar-hi seny i no fer més rucades, tot reorganitzant-nos la vida des d'Europa. Potser ara s'acabaran les xuleries d'algun ministre, les rebequeries d'alguns consellers autonòmics, s'eliminaran fonts de despesa inútil, es racionalitzaran els recursos i no es malbarataran, es deixaran de subvencionar activitats lúdico-festives de les Fundacions, Observatoris i altres coves de vividors, afins a partits polítics i sindicats.... etc. etc. Potser sí que tenim el que ens mereixem -que ho hem estat demanant a crits amb les rucades que hem fet, davant de la mirada atònita d'Europa i del món-  i que la única solució a la gangrena és amputar (i quan abans, millor)... potser sí!!!!


16 comentaris:

  1. "...i que la única solució a la gangrena és amputar (i quan abans, millor)... potser sí!!!!" (Exorcista)

    Mai no hem estat un membre d'Espanya (miris com t'ho miris no podem ser domesticables...);
    som un sol cos i tenim els propis membres, així que es tracta d'un exemple clàssic d'obrir
    els ulls i desmuntar les addiccions que tan diplomàticament hem alimentat per comoditats.

    Va, contacte amb la realitat TOTAL, siguem sense excuses Catalunya i a plena llum!
    Que SER mai no és manca d'humilitat.

    Per cert, si he de llegir un llibre (de la temàtica que sigui) abans vull que me l'expliqui, vull saber que ha captat la persona que el recomana i, sobretot-sobretot, si és una
    novel.la com ha comprès el final. Així d'aquesta manera puc saber a què m'enfronto i
    si estic disposada a fer-ho.

    Escolta, gràcies per respondre les preguntes, tot i que no ho has fet precisant els detalls.
    Ara pel correu privat seguiré reclamant que els precisis...


    Onze de setembre.

    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fossis dins el cos d'una dona, t'agradaria viure en un cos tipus: Mònica Belluci, per exemple?

      Sobretot ho dic pel tema dels pits...

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    2. Hola Onze
      Mònica Belluci... doncs una cosa per l'estil, però tampoc busco referents. Prefereixo considerar a cada persona per ella mateixa, sense comparacions que considero odioses.
      Petons

      Elimina
    3. Hola Onze,
      Ah, la difícil opció entre la comoditat o la dignitat... Gran -i interessadament complicada- tria!!!
      Quan hagi llegit una mica més del llibre, te'n faré cinc cèntims. Ahir el vaig començar a llegir.
      No cal que em donis les gràcies. Ho faig voluntàriament -també de la forma que considero- i és un plaer.
      Petons!!!!

      Elimina
  2. "Quan hagi llegit una mica més del llibre, te'n faré cinc cèntims." (L'exorcista)

    Fantàstic! Però recorda també d'explicar-me el final amb detalls! I tot allò que a tu pot no semblar-te interessant a primer cop d'ull.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Així ho faré (almenys ho intentaré)
      Petons.

      Elimina
  3. Escolta, ha de ser fascinant tenir els pits de la Mònica Bellucci i posar-se un d'aquells vestits cenyits. Crec que dins el cos de la Mònica Bellucci t'has de saber buscona natural (sense trampes ni trucs).
    I t'imagines el moment de treure't el vestit i mirar qui tens davant? Ihà!

    A més a més la Mònica... fa els moviments lentament, i això excita encara més.

    Jo he vist pits de totes menes, i tu?
    També t'he de dir que no tots els he tocats, eh!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Ha de ser un moment extraordinari, n'estic segur!
      Doncs unes quantes menes... i és curiós veure que hi ha una tipologia força extensa. En això coincidim: no tots els he pogut tocar...
      Petons

      Elimina
  4. Una de les coses que més em fascina d'uns pits grans, és quan ets amb una amiga a la banyera i observes com
    ella, que els té més grans que tu, se'ls ha d'agafar i preme'ls contra el seu cos per poder netejar-se bé el melic.

    Ho has gaudit mai? És BRUTAL!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Quan estic amb una amiga a la banyera sempre en gaudeixo: normalment, les meves amigues tenen els pits més grans que jo...
      Uns petons!!!!

      Elimina
  5. I què és el primer que faries amb el teu cos si fos (més o menys)com el de la Mònica Bellucci?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      gaudir-me tant com pugues i deixar-ne gaudir als altres (que seria una forma de gaudir-ne jo)
      Petons!!!

      Elimina
  6. Bona resposta deixar-se prendre!

    Però què et sermbla si precisem una mica més?

    Si tu tinguessis el cos de la Mònica... com et gaudiries? Què és el primer que faries amb la teva mirada i amb les teves mans?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Doncs el primer que faria és aprofitar les excepcionals característiques de tot el cos de la Mònica per seduir a propis i estranys. No sé què faria amb detall...
      Petons

      Elimina
  7. Doncs si jo tingués el cos d'un home, tipus Louis Garrel, el primer que faria fóra:

    0.- quina forma i mida té la tita
    1.- m'agafaria la tita per saber quin ritme...
    2.- observaria fins on creix
    3.- quantes vegades ho puc fer
    4.- com i quan es fa gran i com i quan torna a l'estat natural...
    5.- em miraria els ulls
    6.- les mans
    7.- els pèls de les cames...

    I així, fins cansar-me!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze
      Hahahahahahahahahahahahahaahah!!!!!!!!!! Impressionant!!!!!!
      Molt bona!!!!!
      Petons

      Elimina