dijous, 30 d’agost del 2012

...PLOU!!!!!

A través del vidre del despatx de casa, observo la prunera molla. Remor d'aigua m'anuncia més pluja. Són xàfecs curts, gairebé en podríem dir xàfecs-express que, sobtadament -a traïció-,  deixen caure el que avui s'ha convertit en una benedicció. Malgrat els gurus meteorològics televisius ho neguen, jo penso que l'estiu -almenys les gran onades de calor- s'ha acabat. Aquestes tempestes -abans, quan encara el temps no s'havia (l'havíem) tornat boig- marcaven el punt d'inflexió entre el fort de l'estiu i la transició a la tardor. Ara ja no sé què poden significar.
Passen els dies i els mesos, sense aturador i amb una cadència cada vegada més alta. El rellotge no para de córrer vertiginosament. A mida que em faig més gran -aviat hauré de canviar el terme pel de vell- la vida em passa pel davant a més velocitat. No puc parar el temps... no puc fer-ho! Però... cal fer-ho? Serveix d'alguna cosa fer-ho? Val la pena tenir més temps per contemplar aquest despropòsit?
M'agraden els dies de pluja. Són dies de recolliment, de records, de mirar fotos antigues, de pensaments amb mirades a través del vidre, veient el suïcidi de les gotes. Són dies tontos, de pensar més enllà del que és racional i molt profitosos per prendre apunts sobre futures -possibles- histories.
Llegeixo poesia. Una descoberta de fa uns dies: Enrique Lihn. Un petit tast:

VIEJA EN EL SUBWAY

La piel es ya de trapo y empaqueta la carne
desmigajada como si fuera estopa o aserrín.
La cabeza ha dejado de alzarse sobre el cuello rígido
y curvo como un asa; pero viaja en el subway
a velocidades incomprensibles para ella
se deja llevar por esa necesidad, entredormida
aferrada a sus bienes muebles
bultos de un peso que la ancla en sí misma,
semivacíos, más lleno de papeles que de cosas.
Se ha maquillado como todos los días para llegar
amanecida a otra estación de la noche
pintada de rosa y blanco matizados de un lila
natural, esta flor de muerte
Destino que se desplaza
cumplido pero persistente
hacia una calle en el fin del mundo
Hotel Welfare en Broadway:
una cama como una fosa
para morir en vida.

M'agrada aquest sentiment de decrepitud -de darrer estadi- que transmet; la sensació de final inevitable, inexorable, esperat i, fins i tot, desitjat. Potser la decepció -sembla mentida el que s'ha de viure!- m'està predisposant a una concepció més negativa i obscura de la condició humana. Veure com es "canvien les masses per les nalgues"-con diu Aute- resulta poc encoratjador per tirar endavant i continuar posant una cara neutra -a diferència de molts, mai l'he posat bona de forma hipòcrita-, davant un panorama regat de raons surrealistes i només emparades en la ignorància -o bona fe- aliena.
Ho deixo, vaig a continuar mirant com plou i intentant comprendre com i perquè poden canviar tant la consciència i la reacció humana... quan es confon el cul amb les témpores i la raó deixa pas a la simple obcecació!

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agraden els dies de pluja malgrat, des de fa un temps, necessito el sol per recarregar piles. Però aquestes pluges d'avui han estat un autèntic plaer, és clar, m'han agafat a casa i amb una tassa de te fred a les mans. Potser si m'agafen a la parada de l'autobus hagues estat diferent ;)
    Una abraçada

    PD: He esborrat el 1r comentari, faltava text...Sorry!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      Sí, aquests són dies magnífics. Potser, com tu dius, l'entorn en el que t'agafa la pluja és determinant. En un ambient relaxat, amb sensació de seguretat... és magnífic!!!!
      Petons!!!

      Elimina
  3. El suicidi de les gotes, mai ho havia pensat així! Sempre havia cregut que morien...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapetona!!!!
      Vaig tenir una imatge poética: Les gotes, fartes d'estar tan apretades en el seu núvol, salten al buit, en un acte de desesperació.
      N'hi ha d'altres que s'esperen a que el núvol arribi sobre la mar i així es poden reunir amb les seves germanes.
      Un petonàs!!!!!

      Elimina