CONTRASTOS PREVISTOS

El cap de setmana s'acaba. Res de nou, tots els caps de setmana s'acaben! Sí, però aquesta propera setmana pot ser diferent. El més important no és el cap de setmana que s'acaba, sinó la propera setmana. N'espero molt d'aquesta propera setmana, tal com n'he obtingut molt d'aquesta passada.

Demà serà un dia frenètic -almenys a primera hora- i pot marcar un nou punt d'inflexió força important. Veuré un altre intent de fer passar per espontània una cosa estudiada i planificada? Segurament sí, però tampoc és estrany o infreqüent. Potser caldria esperar una altra cosa, quan he vist posar en pràctica aquest procediment cents de vegades? No... evidentment, no.

Retorna setembre amb tot el que significa: retorn, retrobament, nou foc a partir de brases velles, uns primers dies tranquils -això espero-  i el començament d'un nou cicle de llums i ombres, de somriures i llàgrimes. De fet, tot plegat no és altra cosa que un gran escenari en el que tothom hi té un raconet per representar la seva pròpia tragèdia. En moments puntuals, els diferents personatges de l'auca interrelacionen i fan que les seves pròpies històries s'entrellacin, malgrat mai deixen de ser les seves històries particulars. En cap moment es teixeix una història comuna, només hi ha punt d'encontre -i de desencontre- de les diferents històries particulars. És trist però és així!

Com deia abans, els propers dies -com han estat aquests darrers- poden ser força interessants. Quan el vaixell s'enfonsa, les rates l'abandonen... o, almenys, intenten quedar al marge de la responsabilitat de de tot allò que ha portat a l'enfonsament. Salvar els mobles, crec que en diuen (altrament expressat per: "No el conec i no en sabia res; jo només passava per allí"). Per Déu, quins grans patriotes! Bé... jo en diria "patrioters de saló amb interessos consolidats i preferents (els seus, clar!)". Estic molt encuriosit per saber com evoluciona tot plegat. M'agradarà molt veure com reaccionen aquests que dominen la dialèctica i la postureta digna -és un dir; alguns ni això-, i que encara no han tingut l'oportunitat de fer demostracions pràctiques de la seva sapiència. Veurem també què passa amb aquests que només han anat fent la viu-viu, amagats darrera un discurs fals, mentider i canviant segons les necessitats del moment (que a hores d'ara ja ningú es creu, per reiteradament incomplert).
S'acosten temps interessants, molt interessants!!!