Doncs sí, prova superada! Menjo unes mandarines -ara ja comencen a ser dolces- mentre escolto la magnífica Maria Callas. Aquesta era una setmaneta força carregada i he pogut tirar totes les coses endavant. De fet, fins i tot sembla que he adquirit una mica de caritat cristiana i quan he sentit -com si un punyal se'm clavés al mig de cadascuna de les meves neurones- la pregunta Us penseu que m'he begut l'enteniment?, he tingut la fortalesa suficient per reprimir-me i no he contestat: És impossible beure d'un got buit. Suposo que la ment privilegiada que ha fet la pregunta tampoc hauria entès la meva resposta...
Potser és aquesta calma -i estoica seguretat- la que m'ha permès aguantar el retard -odiós- del pinyoleg, compartir diagnòstic amb la meva metgessa -tota una dona, cal dir-ho-, posar-me fins el cul de carns diverses en un bufet lliure tipus rodício -però fins el puto cul-, entrevistar-me amb la meva amiga editora i no saltar-li a sobre quan em va prometre uns quants encàrrecs -no gran cosa, però força satisfactòria- i aguantar el gran aquelarre de ments buides.
De fet, això només era allò que estava previst. També he tingut altres satisfaccions: veure com començo a obrir-me pas en el que pot ser -amb molta seguretat- una nova relació (que no qualificaré). Sincerament, em produeix una sensació fantàstica i m'excita molt saber que l'altra part vol el que vol -tenir les coses clares és importantíssim- i que no és precisament afecte el que demanda (diguem que és un tema més aviat purament carnal). Doncs bé, que així sia!!!
La propera setmana gaudiré d'uns dies a l'oasi. Ara ja hi començarà a fer fred -bé, allà mai hi fa calor- i estaré en el meu ambient més autèntic. Són aquests els moments que em fan continuar endavant i que m'ajuden a suportar les punyalades de la ignorància i de la ignomínia.
Ara ho deixo. Em penso que alguna vegada ja he penjat aquest regalet, però és que el trobo deliciós!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada