EL TEMPS S'ESCAPA

Tempus fugit

Ahir havia començat un post que, finalment, vaig esborrar. Estava força "calent" i no vaig voler anar més enllà del -segons les meves pròpies conviccions- límit del respecte. Hauria personalitzat la meva crítica, cosa que no faig si no és en comptades ocasions i mai per formular cap crítica.

El dia havia sigut molt dens en esdeveniments i no tots bons-alguns previstos, però sempre ens queda aquell petit percentatge que mai es compleix i que és el "la esperança de l'il·lús".

La nit anterior només vaig dormir un parell d'hores i vaig estar pensant  No era cosa de nervis, només era cosa de sensacions i sentiments contradictoris. D'una banda, pensava en quan efímeres són les coses i en la quantitat de temps que perdem preocupant-nos de coses que, en ocasions, són més efímeres que les nostres preocupacions. Val la pena?  La resposta, en la majoria d'ocasions és un "no" rotund i sense matisos. 

El temps s'escapa sense remei, sense manera d'aturar allò que és inevitable. Cal perdre el temps que queda -poc- en qüestions surrealistes i sense sentit? En coses que desapareixeran abans que les nostres preocupacions finalitzin?  Evidentment, no. D'altra banda, cal permetre que tot es converteixi en un camí sense paisatge, sense pedres, sense cap al·licient? Això tampoc!!!

Ara faré un incís només per dir una cosa que em crema la gola: No hi ha plaer més gran i extraordinari que veure com l'aprenent de botxí -molt maldestre, per cert- es penja amb la seva pròpia corda. Queda dit!!!!

El doctor Mabuse -o Menguele- va dir el que tenia que dir i "Que passi el següent!!!". Queden enrere els dies de la doctora Trapella. Ella sí que en sabia de tractar els pacients!!! Quantes bones estones havíem passat junts i quants posts va motivar!!!!!

Després, trucada inesperada -suposo, no ho sé, que "dirigida"- que semblava mostrar un interès sense cap sentit sobre el meu "estat". Sempre és agradable que algú es preocupi d'un, més venint de qui venia la trucada. No hi ha blanc sense negre i torno a comprovar com els remenadors de cua continuen amb la seva activitat principal: ficar-se en tot (en el que saben i en el que no saben).

Un cop dinat, vaig marxar cap a la muntanya, a airejar-me una mica i evitar caure en braços de la mediocritat temorosa. I així fins avui, fins aquesta hora en la que he fet una pensada. He vist que avui fan un Doc umentos TV (la 2, 22:30 h) en el que parlen d'aquell consultori radiofònic de la senyora Francis. Quina oportunitat!!!! Vista aquesta avinentesa, he decidit obrir un nou bloc que es diu "El consultori de l'Exorcista", que podeu trobar en aquest enllaç o a www.consultoriexorcista.blogspot.com. Sí, ja ho sé, la plantilla no és cap cosa de l'altre món, però ja la milloraré quan tingui més temps.

El procediment és el següent: Mitjançant un comentari, feu una pregunta. En un post contesto totes les preguntes i vosaltres en feu més. Podeu preguntar sobre qualsevol qüestió que us neguitegi. Només hi ha un límit: el respecte. Les meves respostes seran tan surrealistes, iròniques, sarcàstiques i catxondes com sigui possible.

Bé, ho deixo aquí. Ara toquen les vostres "consultes".