Francament, aquest epíleg nocturn no feia cap falta. Malgrat això, tenia ganes de posar punt i final a un dia força interessant tot fent esment d'algunes coses que han transcendit la monotonia d'un diumenge i que -espero i desitjo- poden ser el punt i seguit d'alguna cosa bona: gent nova, presentacions fruïbles i bones vibracions. També retrobaments sobtats de persones estimades (podria posar apreciades, però penso que això ja ha quedat enrere).
Con passa a la foto, el dibuixant crea el dibuix que crea el dibuixant. Un cercle, un bucle sense fi, com la vida. Potser tot plegat es limita a això? Potser tot plegat no és altra cosa que un gran bucle? Si començo a fer preguntes, acabaré preguntant-me on està el límit de l'univers i, si té límit, dins de què s'encabeix aquest univers. Sempre he tingut curiositat per això. Si algú ho sap, que m'ho digui. No m'agradaria morir tenint un dubte existencial tan important com aquest. Mentre, jo vaig a dormir. Demà -aviat, avui- pot ser un gran dia... I si no ho és, pitjor per a ell!!!
Que bé, que t'agradi la cançó, en aquest cas interpretada per la Callas. És una peça especial i bellíssima.
ResponElimina:-)
És una de les meves preferides. De fet, l'opera m'encanta.
ResponEliminaUn petó!