diumenge, 24 de juny del 2012

FUM!

Mentre recollia els màstils -trossos allargats de fusta- dels coets que han esclatat sobre casa meva i que tenia per tot el jardí -alguns tenen l'habilitat de fer que la merda sempre vaig a parar a casa dels altres. Normalment són aquells kumbayàs que després s'omplen la boca de paraules com solidaritat, etc...-, reflexionava sobre la capacitat d'una part de la societat de convertir o utilitzar el fum. 
Heu calculat quants diners s'han convertit en fum i soroll aquesta passada nit? Quantes vegades hem d'afrontar la verborrea d'un venedor de fum (només cal escoltar-se un polític)? Quantes vegades vivim d'il·lusions irreals -més fum- i, després de moments de falsa felicitat, tornem a la realitat en un situació pitjor de la que estàvem? Ara, per acabar de consumar el gran despropòsit, només cal fondre la targeta de crèdit per poder anar de vacances a llocs llunyans, en viatges totalment prescindibles i que, arribat el setembre, puguem queixar-nos per quant han pujat de preu els llibres dels nens o, directament, ens trobem que la paradeta -la feina- continua tancada i no obre les portes. Llavors podrem fer com els miners -acostumats a viure d'una activitat completament subvencionada per deficitària (ni el carbó es de qualitat, ni és competitiva la seva extracció), com si mai s'hagués d'acabar el xollo- i queixar-nos per no poder continuar portant un ritme de vida per sobre de les nostres possibilitats, que hem construït sobre fum i fantasia.
Però no us preocupeu: La selecció ha passat a semifinals, hem malbaratat milions d'euros en petards i hem estirat més el braç que la màniga amb cava, coques i un seguit de coses totalment prescindibles. Ja ens podem sentir realitzats, ja podem sentir com s'eleva la nostra autoestima... per desgràcia, la nostra economia -i la nostra situació real (que és el més preocupant)-, no!

6 comentaris:

  1. Jo, com tu, faig fer la revetlla a casa, una espelma, una micona de vi i un sopar tranquil...i música, que no falti!
    En el meu cas, com no tinc la platja a prop, ni sorolls, ni coets. Només la música trencava el silenci i fresqueta en el balcó, tot un luxe!

    Com no m´has dit si el meu regalet et va agradar, avui no n´hi ha ;)

    Bon profit i bona migdiada! Bessetsssss!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapetona!
      Perdona per no mencionar el teu regalet: era fantàstic! Em va agradar molt!
      Oi, que aquest moment de silenci, de fresqueta, de tranquil·litat compensa totes les revetlles del món?
      Bessets tranquils i relaxats.

      Elimina
  2. Hola!
    Doncs jo he passat la revetlla a casa, amb molt soroll de petards i molts esclats de colors...els sorolls em sobren i sovint m'espanten...els colors em reconforten.
    Malgrat tot, crec que és cremar els diners comprar petards, per molt que visualment sigui una meravella ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona, guapa!,
      Tothom gaudeix de cada cosa d'una manera diferent, de la seva manera, d'aquella que li és més plaent.
      En la situació actual crec que hi ha coses més importants en les que gastar els diners.
      Petons :)

      Elimina
  3. Rodó, absolutament rodó. I l'últim paràgraf per emmarcar. Res més a dir. Ja ho has dit tot tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ariadna,
      és el que en penso. Hi ha coses que trobo irracionals i no hi puc fer més!

      Petons!!!!

      Elimina