diumenge, 3 de juny del 2012

JOC DE CAIXES

En un dels calaixos de l'escriptori, trobà el manoll de claus. No eren claus normals. Només un número que duien gravat, aparentment, les diferenciava. Les sospesà durant una estona i uns quants record retornaren a la seva ment. En cadascuna d'aquelles caixes hi guardava una personalitat diferent, uns objectes definitoris d'aquella personalitat i una part de la seva vida real. Totes amagaven un episodi inconfessable del passat -fins i tot alguna mort- i els objectes que hi estaven relacionats. Era com un expedient de cadascun dels problemes que havia "resolt" durant anys.
Retrobar-se amb aquelles claus i amb els records corresponents a cadascuna d'elles, feren que pensés en coses que havia tingut desateses: un parell de problemes que calia solucionar però que deixà aparcats en espera de veure com es resolien pels conductes i procediments habituals. No tenia pressa i, fins i tot, li havien reclamat paciència en relació a un dels problemes. No pensava esperar gaire més, ja n'estava fart. De fet, ja fa temps que aquests problemes haurien d'haver estat resolts. En altres temps, en els temps de les caixes, s'haurien resolt de forma immediata.
Ara, en un nou entorn i sabedor que res no podia acabar bé i que tenia data de caducitat, només volia esperar a cremar-ho tot per un motiu: volia continuar divertint-se veient com feien grans equilibris, com eren capaços de fer que les coses fossin blanques i negres alhora, com patien cada vegada que els feia evidents, a la seva pròpia cara, la seva covardia i la seva ineptitud. El dia que no es divertís -i atès que en aquesta ocasió ell només podia tenir un final- començaria a pensar com abans -d'una manera freda, eficaç i efectiva- i a actuar com abans -sense pietat i sense perdó-, d'una manera sistemàtica  i terminal. Res li quedava per fer que no fos anar-se'n sense deixar problemes enrere. 

Fragment de l'esborrany del relat Jocs de caixes, de l'autor d'aquest bloc.

6 comentaris:

  1. mmmm...Interessant!
    Felicitats per l'esborrany.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      moltes gràcies. Només és un fragment escrit "tal com raja". Ara cal construir una història amb cara i ull... i ja està!
      Petons

      Elimina
  2. L'Ona m'ha robat la paraula...jo també anava adir interessant! jejejej! així, n'he de buscar una altra...suggerent??? amb ganes de llegir-ne més???
    Petons inspiradors, doncs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, però segur que tu en tens moltes de paraules guardades per regalar-nos! Veus? N'estava segur!!!
      Continuació? Sí, i tant! Alguna idea de com voleu que continuï?
      Petons imaginatius!

      Elimina
  3. Està molt bé això de guardar-ho tot en caixes i si hi poses una etiqueta enganxada, sols has d´obrir el que t´interessa...
    Fa bona pinta de moment!!
    Idees? Ets tu qui ha de sorprendre´ns, crec jo.

    Pel que veig, el meus bessets s´han fet famosos, avui les deixaré a la teva elecció...Bon dilluns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, guapetona,
      Mica en mica cada caixa s'anirà obrint i s'explicarà una història diferent. La idea és fer un conte de cada caixa, de cada història. Finalment, quan ja s'han explicat totes les històries, el protagonista acaba amb tot.
      No, els Bessets només són teus. La resta són petons!!!!
      Bessets originals i genuïns!!!!

      Elimina