dilluns, 4 de juny del 2012

MÉS CAIXES

Avui dia tranquil... bé... va, sí, tranquil... deixem-ho així! Tots contents? Doncs au! 
Poques coses a destacar però -per a mi- força destacables: continuo amb el relat a quatre mans i també amb el Joc de caixes. Del primer ja vaig donar unes pistes de per on anava la cosa. Del segon... bé... aquest, com que tinc més llibertat de moviments, l'he canviat una mica. 
En resum, el nou esquema de la trama és el següent: un paio -que està ben cremat i fins els ous de tot i de tots plegats- troba les claus d'unes caixes fortes en les quals guarda episodis -ja siguin objectes i records- del seu passat (una mica fosc, tèrbol i inconcebible per a la resta dels mortals). A través de rememorar cadascuna d'aquestes històries -que conformen un conte independent- es confonen els conceptes físics dels objectes que guarda amb les diferents sensacions que li provoquen. Finalment, decideix acabar amb tot i -sabedor que ja res li queda i que res pot esperar, atès que sap que ha de morir- decideix fer tot allò que hauria volgut fer sempre i que mai s'hauria decidit a fer en circumstàncies normals. Decideix emprendre una venjança contra aquells que li han estat amargant l'existència en els darrers anys de la seva vida i, finalment, es queda més ample que Déu. De fet, els va fotent un per un, sense pressa però sense pausa (aquesta seria una segona part de la història i cada venjança personal constituiria un altre conte per ell mateix). 
En la caracterització del personatge recorro a canvis físics sobtats, deteriorament sense explicació, canvis d'humor i d'estat d'ànim sobtats, etc. Hi un moment culminant -pràcticament el final- en el que decideix -ja molt malalt i en la recta final de la seva vida- confessar, gaudir del que ha fet i, en un darrer acte d'independència, posar fi al seu incipient sofriment. És ell qui té la darrera paraula sobre la seva vida i sobre la seva pròpia mort, que no és altra cosa que una fase de la vida.
Bé, ja no explico més. De moment, això és el que he pensat. Ara només cal acabar de tancar l'organigrama de tot el text i posar-m'hi. Això, però haurà de ser un altre dia. Avui ja en tinc prou i necessito descansar una mica. Demà, també pot ser un gran dia... o no!!! 
Un regalet, un altre...  i la torna, dedicada a una amiga meva amb tot el meu afecte. Avui els regalets són força... com ho diria? Bé... són així!!!! Són records de les caixes del protagonista de la història!!!!!

4 comentaris:

  1. Petites caixes, petites històries, totes formen un tot que portarà al personatge a un desenllaç fatal...més o menys -o- menys o més...

    La música, amic meu, molt lluny de la que m´agrada a mi...sorry!

    Bessets amb final feliç ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, guapetona!!!!
      Sí, el final no és gaire esperançador... Però sempre es pot canviar, tot depèn de l'influx de la lluna!!!
      Sento molt que no t'agradi aquesta música, però el meu ventall és ampli i aquests temes formen part d'una època de la meva vida -fa més de 25 anys- molt diferent a l'actual.
      Bessets amb el final que tu em suggereixis.

      Elimina
  2. Vaja, vaja, vaja...un altre llunàtic, jeje
    Em sembla bé, mira tu!! sempre, sempre, has de fer cas a sa (uiii perdó!) LA LLuna.

    Què són 25 anys?= .........................

    Això, amb final feliç!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, de fet, La Lluna també por ser Sa Lluna, The Moon... Tot és el mateix!
      25 anys? És molt de temps, temps de canvi, de maduració, d'enriquiment...
      Doncs que sigui amb final feliç
      Bessets amb final feliç!

      Elimina