SENTIR PLOURE

Avui poca cosa: una mica de feineta al matí -res, quatre coses de bricolatge a l'interior de casa-, dinar d'horeta i potent migdiada. Gran plaer sentir ploure, amb l'estómac ple i mig adormit. Els efluvis post àpat sempre contribueixen a fer-nos gaudir d'uns moments soporífers. Si aquests moments tenen com a banda sonora el sons de la pluja... l'èxtasi és complet. 

Quan m'he despertat de la migdiada m'he quedat una estona arraulit i escoltant el silenci trencat per les gotes que queien. Records d'altres temps m'han vingut al cap i gairebé he pogut visualitzar París: la plaça Charles de Gaulle, amb l'imponent Arc de Triomf vist des de l'habitació de l'hotel Royal Elisses, al principi de l'avinguda Víctor Hugo, al costat de l'avinguda Foch. Aquell dia també era plujós i ella i jo compartíem habitació. Veure la pluja des del llit, en silenci, encara amb els cossos suats, ha sigut un dels moments més gratificants de la meva vida. Per un moment, la felicitat era absoluta i no necessitàvem res més... Bé, deixem-ho; són temps passats!

Mentre feia temps per llevar-me de la migdiada -aquells minuts que deixes al cos per desvetllar-se- pensava en una nova història: una persona que no té res a fer durant el dia, recorre la gran ciutat en metro. Amb un sol bitllet es passa el matí passejant-se per totes les línies. Mentre viatja, va escrivint històries sobre allò que veu -la gent, les incidències, etc- i arriba un moment que d'això en fa la seva vida. Bé, de moment només és una idea que cal desenvolupar. M'he de fer amb un plànol de les línies de metro per fer versemblant els lloc d'enllaç de línies, les estacions en les que hi ha bar per fer un cafè -sense sortir del metro, sense haver de pagar bitllet de nou-, etc.

I per avui, poca cosa més: un most per sopar, mirar si fan alguna pel·lícula en condicions -cosa que dubto- i a dormir!