dissabte, 6 d’octubre del 2012

ALLIBERANT PES MORT

No demanis heroïcitats a un covard ni li confiïs la teva vida.
 Mantén-te lluny d'ell o la seva covardia provocarà la teva mort.
Anònim S. IX
 
Fa unes setmanes que em dedico a tancar temes que tenia oberts des de fa temps. Ara tinc la necessitat d'estar sense cap cosa al cap i amb els deures fets: he de saber que no deixo res pendent rere meu. Això em proporciona molta llibertat i serenor. La motxilla es fa més lleugera de portar.
Hi ha moments de la vida que són imprevisibles i no saps què hauràs de fer després d'aquests moments. Bé, jo tinc dues alternatives i tinc molt clares quines han de ser les meves accions/reaccions en cadascun dels casos. Tenir les coses clares sobre com s'ha de respondre a les proves que et posa la vida, ajuda a tenir la suficient fortalesa moral i anímica per encarar el que calgui.
Per sort o per desgràcia, -gairebé- sempre he tingut premonicions i percepcions sobre les reaccions futures de les persones. Tampoc m'és aliè el fet de saber, d'un cop d'ull, de què va el personal. Aquests darrers dies res em sorprèn: el plànol, el quadre, la fotografia... la tenia clara des de fa molt de temps!
D'altra banda, cada dia abomino més de la condició humana -aquella que, suposadament, actua racionalment- i dels seus actes. Ahir llegia al 20 Minutos que un grup de gossos havia estat abandonat a la seva sort i com, prèviament, l'anormal que els tenia, els havia torturat. Ho sento, aquesta és una de les coses que em superen i fan que no tingui cap tipus de pietat envers qui comet actes tan cruels. Tinc la sensació que la nostra societat està perdent l'oremus i està fent pagar a altres éssers -suposadament irracionals- les frustracions, les mancances morals i la supina indigència intel·lectual que adornen a alguns -cada vegada més- dels seus membres racionals. Per sort, poca cosa em queda en comú amb gran part d'ella. En aquests casos, ser raret, abdicar de la condició de membre d'aquesta societat i mantenir-se aliè a tant despropòsit, constitueix un honor.
Encara no he arribat a perfeccionar la meva no relació i, de tant en tant, encara sento indignació per algunes coses surrealistes. Mentre, continuo engiponant fulls en blanc amb notes -que aviat tindré temps de desenvolupar- sobre les aventures, desventures, actes grotescs, actes heroics, covardies, surrealismes...  i molt més, dels membres de Companys i Companys SL.
Ho deixo. Un regalet per qui el vulgui.

2 comentaris: