Sí, ja ho sé: sóc raret i gaudeixo de coses que no serien motiu de reflexió per la majoria dels mortals. Va, vinga, fins i tot estic disposat a admetre que provoco aquestes situacions per deixar en evidència els bocamolls que adquireixen consciencia de dignitat amb menys velocitat de la que es baixen els pantalons.
Dit això; avui dia curiós. No entraré a avaluar si ha sigut positiu o negatiu. Tampoc serviria de res i tot depèn -com tot a la vida- de com es miri... i jo ja no estic per mirar segons quines coses!!!
Tenia (tinc) un amic que sempre deia (diu): Si he sobrevivido a cinco guerras, no podré sobrevivir a una banda de anormales? Doncs sí, segurament té més raó que un sant, malgrat sempre -encara que distreguis el personal fent veure el contrari- has de tenir les coses controlades, fins i tot amb alguna sorpresa en plan traca final. Sempre he tingut debilitat per la bis còmica (grotesca) de cada circumstància vital. Ja ho deia fa uns dies: d'aquí cent anys, tots calbs i criant malves. Llavors, per quin motiu oferim teatre gratis? Suposo que tot plegat només és una necessitat d'exhibició pública (algun trauma d'infància mal solucionat).
I cloc el dia -una mica aviat, és veritat- amb la íntima satisfacció d'haver-m'ho passat bé -gràcies al semenfotisme que, darrerament, m'anima i que em fa continuar endavant- i haver tingut l'oportunitat de gaudir de la companyia d'una meravella de la natura transformada i personificada en dona.
Mira que la vida és curiosa i capritxosa!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada