No, no he dansat a la llum de la lluna amb una munió de dones mig nues (estem en fase de lluna nova), però sí que avui he tingut aquelarre (també dit festival) i mereixia que en parlés.
De tant en tant, és convenient alleugerir tensions i deixar-se anar una mica. També és interessant -en la pròpia dinàmica del festival- aclarir malentesos i retornar la virginitat a l'amistat. Moltes paraules -quan d'amistat es tracta- a vegades són crues (cruels) i poden sonar a ganes de tocar allò que no sona. No és així! No sóc capaç de concebre una amistat sense una sinceritat absoluta i amb la capacitat mútua de no tenir en compte la cruesa d'unes paraules o pensaments, mai malintencionats.
La vida dóna moltes voltes -algunes bones i d'altres no tan bones-, però sempre girem sobre un mateix epicentre o pivot que se sustenten -i ens sustenten- sobre bases sòlides com l'amistat, la lleialtat i la sinceritat. La resta és pura comèdia o teatre.
Tinc entre mans un projecte -gairebé una petita maledicció- que espero fer arribar a bon port. He de refer una història i deslliurar-la de qualsevol aspecte inversemblant. Aquests darrers dies són de dissecció, anàlisi i racionalització. Escruto fins i tot els aspectes més nimis, en busca de contradicció i no tinc gaires problemes en trobar-ne. Contràriament, el que més em costa de trobar és algun rastre de simple racionalitat coherent.
La ficció -si no vol formar part del gènere fantàstic o de la ciència ficció- ha de tenir una base racional, coherent i possible. Sobre aquests arguments inicials, després podem fer les variacions que vulguem, però sense perdre mai de vista que el lector -l'espectador, l'oient-, per mostrar interès per una història, en la majoria de casos espera que li pugui passar a ell sense que la trama sigui massa rebuscada o formi part d'una conjunció de circumstàncies excepcionalment rares o singulars. Poder-se ficar en la pell dels personatges és fonamental per tal que el lector valori un text i mantingui l'atenció en la narració. Recórrer camis de grotesca exageració o d'arguments inversemblants, només provoca hilaritat i una sana diversió però el lector mai arriba a creure's part del relat i no es veu "enganxat" a continuar la lectura.
Vaig a fer un most -avui més aviat lleuger refrigeri- i a descansar una mica. Demà continuaré amb la meva tasca de convertir una història hilarant, inversemblant i grotesca en un relat coherent, versemblant i possible. Àrdua tasca, atesa la patètica i fantàstica redacció original... però tot és possible amb voluntat i dedicació!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada