ABSÈNCIES OBLIGADES

De tant en tant -ja n'he parlat abastament d'aquest tema- em deixo anar i em permeto algun "festival". La meva absència d'aquest bloc en el dia d'ahir va estar motivada per un d'aquests "festivals". El cos ho necessita però l'esperit ho agraeix. El dia següent és dur, perquè negar-ho, però aquestes "jornades filantròpiques de comercio i bebercio" valen la pena. No són les exquisides menges el que motiva les trobades al voltant d'una taula -sí que contribueixen a fer-les més profitoses-, és el passar una bona estona, el parlar "face to face" del assumptes divins i humans el que fa d'aquestes trobades uns moments que considero molt interessants i que contribueixen a fer més suportable aquesta vida sense fre a la que estic abocat. 

Aquesta matinada passada he tornat molt tard -a dos quarts de cinc- i només he tingut temps d'una dutxa ràpida, un cafè per despertar-me i una lectura ràpida dels comentaris d'aquest bloc. No he pogut contestar aquest comentaris per la manca de temps, però sí que he quedat sorprès d'un comentari que ha arribat en forma de correu electrònic. L'he hagut de llegir un munt de vegades per tal d'assabentar-me del que volia dir-me una persona que m'ha concedit el privilegi de fer-me partícip de la seva identitat real -que, evidentment, aquí no revelaré- i s'ha pensat que coneixia la meva.

Ho estic molt despistat -això pot passar- o em falla la memòria, però no tinc ni idea de qui és aquesta persona. Ho sento, no recordo que mai haguem sigut presentats. Potser si em digués qui es pensa que sóc, m'ajudaria a confirmar o contradir la seva teoria identitària. De moment, no puc fer altra cosa que negar la coneixença d'aquesta persona que es presenta sota una identitat concreta. El que sí que vull dir públicament -ja ho he fet privadament- és que no li he dedicat cap dels meus escrits i que, per tant, no s'ha de considerar protagonista de cap dels meus posts. També he de fer pública la meva satisfacció per cadascun dels seus comentaris i opinions que, regularment, em fa arribar. Espero que ho continuï fent, malgrat no ens coneixem. 

Des d'aquest post també vull recolzar en tot allò que pugui a un amic -ell ja sap qui és- i reiterar-li (ja sé que no cal fer-ho) la meva disponibilitat en tot allò que li calgui. Una abraçada amic!!! Aquí em tens, com sempre.

El cap de setmana es presenta -toco fusta- intens, ple d'activitats i amb possibilitats de ser molt gratificant. Només cal que no hi hagi cap sobresalt inesperat.  Ara vaig a sopar una mica.

Després, potser, més...