dimarts, 29 de juny del 2010

L'ESCÀS VALOR DE LA PARAULA

Potser m'estic fent vell, potser el món ha canviat i ara l'engany -el contuberni-  és el que més es valora. Des de petit, sempre m'han ensenyat que la paraula donada era tant o més important que la pròpia signatura. La paraula -la promesa- té molts més elements que el simple tracte escrit. Té un element moral, humà i personal. 
Quan algú m'afirma que les condicions d'un tracte són unes i no altres, espero que sigui així. Per mi, que l'altra part trenqui o no sigui fidel als termes establerts en un pacte, em legitimen a anular immediatament i per sempre el pacte. No cal discutir, les coses són com són. En aquests assumptes no hi ha mitges tintes ni hi tenen cabuda les explicacions dels venedors de bíblies. Arriba un moment en el que els copets a l'esquena ja no serveixen de res (l'esquena ja té una durícia d'haver rebut tants copets).
De tant en tant està bé posar les coses al seu lloc. Aguantar massa temps les continues vexacions d'aquells que s'aprofiten -només són qui són quan les coses han sortit bé- del tarannà predisposat i col·laborador del proïsme, esdevé insuportable i moralment denigrant. Hi ha un moment en el que és necessari que tothom s'adoni del que pot perdre per abús. Marcar el territori i delimitar quines són les responsabilitats de cadascú, sempre és beneficiós. La vida és molt fàcil. No cal que ningú vulgui fer el que ha de fer un altre. Només cal que faci el que li correspon fer. Ficar-se en terrenys aliens sempre és perillós -més si no és té ni el caràcter ni els coneixements suficients- i pot esdevenir un espectacle lamentable que posi en evidència, una vegada més -i van....- la incompetència, la por, la manca de caràcter i aquesta mania de viure a l'esquena dels altres interferint constantment en les seves vides.
Bé, demà potser tocarà parlar de l'Estatut. O era avui? Ufff!!! Ja no sé ni de quin tema parlo cada dia...

2 comentaris:

  1. Hola Filadora!!!
    Aquests darrers dies he estat molt ocupat amb la meva lluita bricolatgera. Demà és el meu darrer dia de feina abans d'una setmaneta de vacances. Suposo que a partir del dimarts podré continuar escrivint.
    Un pató molt fort!!!

    ResponElimina