EL PRINCIPI DE PETER

Aquesta tarda llegia un llibre escrit l'any 1969 pel Laurence J. Peter "The Peter Principle". Un dels preceptes d'aquesta obra m'ha costat ben poc d'identificar-lo: En una empresa, entitat o organització, les persones que fan bé la seva feina són promocionades a llocs de major responsabilitat una i una altra vegada, fins que assoleixen el seu nivell d'incompetència.

Bé, si i no. Reconec que aquesta paradoxa és freqüent. Amb això podríem justificar la concentració de "ments privilegiades" en certs nivells de les organitzacions. D'altra banda, també existeix un altre cas prou significatiu i és el de la "puntada cap a dalt". Aquesta estratègia de deslliurar-se d'algun element indesitjable també és freqüent. Consisteix en promocionar sistemàticament a aquells que es mostren incompetents en els llocs que ocupen a l'organigrama. Si els promocionen -normalment això va aparellat amb un augment de sou i una rebaixa de tasques- no es queixen. Els busquen un "forat" on no molestin massa, en el que la seva responsabilitat sigui limitada i des del que no puguin entorpir la tasca de la resta de membres de l'organització. 

Per ser francs -i resumint-, podem dir que la incompetència, en segons quins llocs, està molt ben retribuïda. D'una banda estan els que eren vàlids i han esdevingut rèmores. D'altra banda estan aquells que sempre han estat rèmores i que els ha servit per promocionar-se -amb un sentit negatiu, però beneficiós- a llocs que mai haurien imaginat aconseguir.

Després de llegir-me el capítol del llibre en el que s'esmentava aquest principi, he reflexionat i he intentat buscar paral·lelismes entre aquest precepte de 1969 i la societat actual. No, no seré jo qui digui en quins casos podeu comprovar aquest Principi de Peter i la meva versió lliure. Obriu un diari i aneu mirant personatge -us serà més evident en la secció de política- per personatge. Comenceu a preguntar-vos per quin motiu aquests grans economistes, advocats, etc. no han esdevingut grans especialistes en el seu camp i ho han deixat tot per la vida pública. Esperit de servei a la societat? Permeteu-me que em faci un fart de riure (amb un riure desaforat). Jo diria que és un "esperit medrador i enriquidor" evident. Repasseu un per un tots els grans dirigents de la nostra política i intenteu encabir-los en algun lloc directiu en una empresa privada -em refereixo a un lloc directiu de veritat- i veureu que durarien dos dies. 

Bé, vaig a continuar llegint aquest llibre. Per cert, avui us recomano una pel·lícula de TV1 (22.15 h, sense publicitat): Peligro inminente. Harrison Ford en estat pur.

Després, potser, més...