De tant en tant, tots hem de fer una pausa, un "break" que ens torni a ubicar en el nostre lloc i que ens faci prendre consciència de les nostres limitacions. En aquestes ocasions, mirar-se al mirall és una bona opció. Veure com som i en què ens hem convertit és una bona teràpia i una cura d'humilitat. Hi ha una opció encara millor: anar més enllà i mirar què hi ha darrera d'aquella imatge que veiem al mirall. Veure les nostres llums i ombres, els nostres defectes i virtuts, tot allò que ens caracteritza i que forma part intrínseca de la nostra personalitat.Veure les nostres misèries ens ajuda a ser millors.
Aquests darrers dies he decidit fer una pausa al bloc. Els darrers posts -malgrat moments puntuals de felicitat- traspuaven essències que no m'agradaven i tenien un pòsit de frustració que no m'acabava de fer el pes. Reprenc aquesta llarga -sembla ahir que vaig començar- aventura. Una de les meves vàlvules d'escapament és escriure, dir el que penso, tal com raja. Algunes vegades -ho admeto- els meus escrits poden semblar cruels i fora de lloc però, si obviem la forma, el fons és així, tal com ho explico.
Ahir vaig tenir una doble sessió de -algú em perdonarà la franquesa i claredat- sexe non stop. Vaig decidir agafar-me la tarda per mi, només per mi. Quan n'estàs fart de tot -són moltes coses de les que no abdico- necessites desfogar-te i tornar a començar. És això o començar a tornar-te boig. La millor teràpia que conec contra l'estrès és el sexe. És el que hi ha.
Avui les coses les veia d'un altre color, amb una altra diversitat de solucions. Jo crec que aquesta teràpia m'aclareix les idees i em proporciona aquell punt d'allunyament dels problemes que és indispensable per veure'n la solució. Des d'aquí confesso que, fins i tot, demano consell a la meva companya de llit -d'una manera abstracta, és clar- sobre temes de difícil solució. M'he adonat que la solució sempre es troba en l'opció més fàcil.
Les coses van millorant i les relacions interpersonals -algunes, clarament interessades- estan arribant a bon port. Ahir parlava amb una persona amb la que -algú em dirà boig- puc arribar a tenir una entesa prou beneficiosa per ambdues parts. Aquesta situació fa uns mesos hauria sigut inversemblant, però els interessos comuns -inclús entre enemics irreconciliables- fan miracles. Hi ha aliances molt perilloses, però necessàries.
Ja ha arribat el cap de setmana i només penso en dormir, dormir, dormir... Ja fa dies que vaig restringint, cada vegada més, les hores de son. La situació es fa insostenible i he de recuperar-me en dos dies. La propera setmana també serà dura i no em puc permetre perdre pistonada. He de continuar amb el mateix nivell fins el final, un final que cada vegada s'acosta més...
De moment, ho deixo aquí. Ara toca sopar i.... ja veurem! Encara em queda una mica d'estrès i potser serà hora de tornar a trucar a les puber -ara que ja han acabat els exàmens- i gaudir una mica plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada