REVETLLA (I QUÈ?)

La revetlla de Sant Joan mai ha sigut una de les festes de la meva devoció. Tampoc Nadal, Cap d'any.... Sóc al·lèrgic a totes les cel·lebracions compulsives, massives i programades.

Em nego a pagar el doble per la meitat, a ser mal servit en mig d'una voràgine de gent, a fer el que fa la resta del món d'una manera mecànica. Quan tinc ganes de festa, ja m'organitzo i en faig una. 

Avui, aliens a la crisi de la que s'omplen la boca, molts sortiran a gastar-se el que tenen i el que no tenen. Compraran petards -traducció: diners convertits en fum i soroll-, faran un dispendi addicional per tal de fer-se veure, per negar que van amb una ala penjant -aquest discurs ja el continuaran passada la ressaca- i contribuiran una vegada més a l'ambient de panes et circenses que ens rodeja, expressió màxima consagrada en el mundial de futbol.

La propera matinada vindrà la segona part: algunes amputacions de dits -conseqüència d'aquesta inconsciència que embarga el remat-, algun accident de trànsit -més inconsciència- i un "dia després" que obrirà els ulls a tothom i els ressituarà en el lloc real que els correspon. El punt àlgid d'aquesta ressituació sempre s'esdevé al mes de setembre. És aquell moment en el què s'ha fet el gran dispendi per la revetlla, s'ha demanat un crèdit per anar de vacances i -sempre arriba el moment de la realitat-, de sobte, es troben sense ni cinc, devent diners al banc i amb una llista interminable de llibres i material per comprar als nens. Llavors és el moment de les llàgrimes, de les queixes sobre la carestia dels llibres, de que es paguin aquests llibres amb els diners dels impostos de tots. Ningú es recorda dels diners dilapidats miserablement en coses supèrflues i etèries.

És l'Estat del benestar, del "pare Estat", que corregeix les bogeries i la manca de responsabilitat dels seus ciutadans. Potser és hora que cadascú es faci una composició de quines són les seves possibilitats i no esperi que ningú ni cap institució li solucioni els problemes que ell mateix ha creat. Sé que estic parlant d'una utopia -quants vots perdria el partit polític que apel·lés a la responsabilitat personal!!!-, però sempre em queda el recurs de la protesta en veure que m'espolien el meu sou per continuar mantenint vividors. Queda dit...

PS: Avui he fet aquest post com podia haver escrit sobre el cicle reproductiu de la llama escopidora de la serralada andina. Bé, potser demà m'animo i ho faig...