dimarts, 8 de juny del 2010

TUMBONA, CAIPIRINHA I PORTÀTIL

He arribat tard a casa, però avui ha sigut un dia genial. No tenia previst quedar-me a treballar per la tarda, però la mateixa alegria de veure com, un bon amic,  s'ha recuperat per "la causa dels festivalers", ha fet que la vida tingués un altre color. 
A vegades, les alegries -i tranquil·litat- alienes ens fan sentir feliços. Tots participem una mica de l'estat d'ànim d'aquells que sentim propers. Avui, aquesta "resurrecció" m'ha fet ressuscitar una mica a mi. Si això hi combinem la recuperació d'aquell esperit "catxondo" i funambulista que m'embarga de tant en tant, ja tenim una combinació explosiva i imparable. 
Per celebrar-ho, avui he decidit permetre als lectors del bloc poder fer una "ullada" a un lloc des del qual he escrit molts dels posts que tinc penjats al bloc. Moltes tardes d'estiu -i moltes nits d'insomni (també d'estiu, és clar)- han vist aquestes tumbones. Moltes caipirinhes, cubates, whiskys i altres combinats han acabat caient sota la prunera. Avui la satisfacció que tenia en arribar a casa ha fet que reprengués aquest "saludable" hàbit de fer un parèntesi i, provist de les bermudes i les xancletes -si, ja ho sé, queda molt friky-, em preparés unes caipirinhes i recolzat en les tumbones, anés escrivint sobre la divinitat i la humanitat, sobre allò que em fa patir i sobre allò que em fa gaudir.
Darreres notícies i idees sobre les "guerres cortesanes" -una nova sèrie que encetaré en breu- em fan rebregar-me de riure i de plaer -no carnal-, intentant visualitzar quin serà el final -que ha de ser ridícul, grotesc i espectacular- de tot plegat. Gaudeixo d'uns moments de descans -per mi, escriure és descansar i gaudir- i de reflexió sobre com ha evolucionat tota aquesta maniquea història. 
Rellegeixo notes de la meva inseparable llibreta negra. Ja he explicat moltes vegades que sempre porto a sobre una llibreta negra en la que anoto tot, absolutament tot, de tots els temes, de totes les històries, de tothom, fins el més insignificant detall. Un dels majors plaers és rellegir-la passat el temps i començar a lligar detalls. He arribat a refer moltes històries -que estarien disperses- a partir de detalls aparentment inconnexes.
Encara que no es noti, he fet una pausa per acomiadar-me d'algú -espero que fins demà- i he vist passar pel meu cap moltes imatges que formen part, inoblidable i substancial, de la meva vida. Ara escoltaré música suau fins que es faci fosc i la senyora nit aparegui amb tota la seva esplendor i misteri. Tot comença i tot s'acaba com la vida, com el dia, com la nit, com l'alegria, com la tristor, com... la darrera caipirinha!

7 comentaris:

  1. M'agrada llegir-te així! se't nota feliç!
    He fet doble clic per veure les tombones més grans i renoi!! les he vist de la mateixa mida! ja em veus amb la cara enganxada contra la pantalleta! ja ja ja!
    quina enveja! jo m'hagués pillat uns quintos, però!

    ResponElimina
  2. Hola Filadora,
    Avui tocava caipirinha, demà poden ser quintos, demà passat....
    Tot és qüestió de gaudir una mica dels pocs moments de tranquil·litat.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. D'acord! d'acord! doncs avui hem pillo uns xarrups de JB! ale!

    ResponElimina
  4. Fantàstic! Un "puntet" de JB sempre és genial.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Molt bé! doncs que sigui un trago llarg!
    Mentre el cos aguanti...

    ResponElimina
  6. Hola Anònim,
    ????????

    Hola Filadora,
    Doncs que sigui llarg. Tot plegat, d'aquí cent anys, tots calbs...

    ResponElimina