diumenge, 10 d’octubre del 2010

UN DIA PERFECTE.

Escric aquest nou post mentre faig temps fins a l'hora de dinar. Avui és un dia perfecte! 10/10/10, podeu esperar alguna cosa més? Aquells que tenim una edat ja tenim consciència d'haver viscut 10 coincidències com aquesta i sabem que només en queden 2 (11/11/11 i 12/12/12) fins acabar el cercle virtuós.
Què es pot esperar d'un dia perfecte? Doncs suposo que moltes coses i molt diverses. Jo he començat el dia -a les 00.00 h., malgrat les tempestes- en un iot en un amarrador pròxim al Port Olímpic de Barcelona. No, el iot no és meu, és d'un amic que normalment el té a Port Ginesta i els seus voltants. Ell tenia un compromís i, sabedor que el tenia a les proximitats de Barcelona, li he demanat per passar-hi la nit amb les lolites. Molt amablement -els meus amics són així- no ha dubtat un moment a deixar-me'l. Després d'un meravellós sopar al Port Olímpic, hem continuat la festa als locals que allà hi ha. Posteriorment, de cap al iot. No vull entrar en detalls de com ha anat la nit i de com han flipat aquestes dues meravelles de la natura. 
Què més puc esperar d'un dia perfecte? La destrucció sense cap mena de compassió ni pietat d'algun enemic? Bé, no crec que jo hi hagi d'intervenir gaire en això. Ell solet s'ha cavat la tomba. Només faig una crida a aquella persona que ha tingut l'amabilitat de fer-me arribar -com a altres- la nova versió de "Los amantes de Teruel (tonto ella, tonto el)" que faci un darrer acte d'escarni -aquesta vegada públic- de l'anormal (nou esport  que hauria de tenir la corresponent federació i selecció esportiva. Catalana, això sí) i que en faci una distribució àmplia i generosa per totes les "contrades" en les que ell pretén fer semblar que és "algú" (cosa difícil, en ser -i fer- tan evidents les limitacions que l'adornen). Bé, també pot esperar a un moment més propici, que s'espera en breu, i que seria d'efecte multiplicador. Això sí, que s'esperi una setmana, que vull ser-hi.
Alguna cosa més per ser feliç i gaudir d'un dia perfecte? No, només tranquil·litat, pau, descans i la satisfacció d'haver gaudir -i haver fet gaudir- d'uns moments exquisits. La vida és una successió de moments. Concatenar els moments bons és una habilitat que sempre he admirat d'aquells que tenen la capacitat per fer-ho. Que continuï la pluja, que caigui suau i regui els camps d'aquest país, que netegi la immundícia i la púrria -bé, potser per això haurem d'esperar a finals de novembre- que dilapida i enfonsa tota allò que som. 
Llegeixo -amb els ulls mig clucs, això sí- que aquestes llumeneres de polítics que ens governen han decidit emetre bons a un 4,75% d'interès. D'acord... i què se suposa que ha motivat haver d'emetre deute públic? Què hem de sufragar amb això? Potser el deute que han creat contractant "afectes al règim" sense ordre ni concert? Potser el forat financer que han creat amb tota la despesa inútil, sense justificació en temps de crisi i que només obeeix a capricis sense sentit? Potser per maquillar una mica l'estat de liquiditat d'una Administració que hauria d'estar en fallida tècnica (com nombroses administracions locals) com a conseqüència del dispendi -propi d'uns nou rics- d'anar subvencionant tot allò que és improductiu, gens rendible i que només obeeix a alguna il·luminació d'algun guru verd, blau, marron o.... deixem-ho! Fins al darrer moment hipotecaran el nostre futur. Algú els demanarà responsabilitats???? NO. Entre ells mai es mosseguen. Són una casta intocable!
Que tot això desaparegués, també contribuiria a fer un "dia perfecte".

2 comentaris:

  1. Hola Exor,
    tu fas que els nostres dies i nits siguin perfectes.
    Un petó
    Sílvia

    Holaaaaaa
    Inoblidable! Ha sigut genial! Sempre aconsegueixes sorprendre'ns. Ens veiem aquesta nit?
    Un petó molt fort.
    Sònia.

    ResponElimina
  2. Eiiiiiiiiii!!!!!!!!!
    Com va tot nenes????
    M'encanta que us ho passeu bé. Encara us queda molt per descobrir, això només ha començat.
    Avui no sé si sortiré. Demà vosaltres no aneu a la Uni, però jo he de pencar. Potser una copeta sí.... ja veurem....
    Quedem en el lloc de sempre, a la mateixa hora de sempre.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina