MATISOS

Cada matís -de color, de so, d'idea- demana una 

paraula pròpia i els diccionaris no són tan generosos.

Joan Fuster

Acabo d'arribar a casa. Avui era dia de tarda completa, tarda Comansi. Mentre venia en el tren -recordant la molt interessant entrevista que he mantingut aquest matí amb algú. A vegades hi ha persones que ens deixen molt impressionats per la seva dicció, per la seva naturalitat a l'hora de relatar o esmentar uns fets que segurament són esfereïdors per altres. 

La propietat amb la que es parla de les coses, la força de la raó dels arguments esgrimits i els mil matisos amb els que es crea el quadre visual i argumental donen patent d'autenticitat a com són les coses. 

No tinc massa temps -vull sopar i no estic d'orgues- però si que vull donar testimoni de la meva admiració per aquells que són capaços de trobar, sota una pàtina presumptament uniforme, mil variants d'una mateixa cosa, mil maneres d'observar la vida i mil maneres d'afrontar els reptes que ens planteja aquesta mateixa vida.

Avui, si mirem el cel, podrem veure mil matisos de llum, clarobscurs i colors diversos: grisos, vermells, taronges, etc. La vida és igual, malgrat sempre he opinat que el millor és concretar les coses per si els canvis ens acaben engolint, però sempre hem de saber apreciar totes les diverses versions d'un mateix fet.

La vida? Bé, la vida bé. De fet, cada dia millor! Sembla que he trobat el camí per no permetre que m'engoleixi la pròpia vida. Ara toca jocs d'escacs. Una partida imaginaria que jugo jo sol. Mils de combinacions mentals sobre un taulell virtual, mil maneres de fer un moviment i veure la resposta de l'adversari -ara ja enemic- a batre. Només una cosa que he repetit moltes vegades en aquest bloc -avui inclús en un altre bloc amic- i en la que hi crec profundament: Res és el que sembla i res sembla el que és.

A partir d'aquesta premissa, només cal fer moviments -suposadament aleatoris i sense sentit- sobre el taulell imaginari. La resta només és diversió, pura i nua diversió. Observar el desfici dels que intenten esbrinar la motivació i origen de coses inesbrinables -i, aparentment, inexplicables-, és una de les ocupacions més plaents que s'han inventat. Un fart de riure sempre és un fart de riure i mai es pot rebutjar. 

Bé, ara a sopar, que ja toca!!!