REPUTACIONS

Una mala reputació és una càrrega, lleugera d'aixecar,

pesada de portar i difícil de descarregar.

Hesíode

Mmmmm... Què anava a dir? De què anava aquest post? Ah, sí, de les reputacions. Uf! Millor començo de nou. A hores d'ara ja sé ni com continuar-lo. L'he començat fa una bona estona i ja no sé com seguir-li el fil. Val més que el replantegi una altra vegada. Hi ha coses que, per tal que funcionin, s'han d'espatllar del tot. Llavors, s'acaben arreglant. Això passa amb tot: amb les màquines, amb les societats, amb les relacions humanes... En tot!

Reputació? Bé, la pregunta és senzilla però ferma: I a qui importa saber quina és la seva reputació? Potser a algun dèbil mental -i de caràcter- que sempre necessita saber què en pensen els altres d'ell i varia el seu comportament atenent a quina és o pot ser la seva reputació?

Si és així, ja està tot dit i no cal dir res més: estem davant d'un pobre  individu sotmès als designis de tothom. Davant d'això no es pot fer res, ja tot està perdut, només queda posar-hi el cul i esperar -pregar- que no s'hagin deixat la vaselina a casa. La resta ja és una altra història que, a partir d'aquell moment, ja no formarà part del nostre univers, que es veurà reduït a la bava indolent i a tenir l'esquena i la cara ben hidratada.

Si, pel contrari, encara estem dubitatius sobre si hem de plegar-nos davant les bones o males reputacions -aquest cel o infern que decideixen altres-, atenent a la major o menor simpatia que despertem entre els que estan àvids de bava i adulació, sempre hem de fer-nos les mateixes preguntes: què hi guanyem? Què passa si passo d'ells? Necessito seguir-los la veta? Tenen ells el control o -contràriament a la simple i pretesament evident percepció- qui té el control sóc jo? Qui perd més en tot això? Qui ha de tenir més por d'un "pollo"? Tinc un pla B (una alternativa)? Ells tenen un pla B?  Què faria jo si hagués de marxar? I ells, on ficarien el cap si haguessin de marxar? Després de plantejar-nos totes aquestes qüestions, hem de decidir si volem deixar que ens creïn una reputació o si -pel contrari- som nosaltres els que ens crearem una reputació (agradi o no).

Francament, per moltes males estones que s'hagin de passar per mantenir-se lliure d'enculades públiques i notòries -denigrants per alguns i que inclús fan gràcia i demanden d'altres, que les consideren un premi-, sempre he pensat que val més poder-se permetre el riure davant de qui sigui, del que sigui i com sigui. Mantenir això no té preu -malgrat hagis de patir les enveges d'aquells que no se saben (o volen) mantenir amb el cul verge- i dir el contrari és posar-se una vena als ulls, viure en un món de ficció que ajuda a que no facin mal les fissures anals i fer el joc a d'altres que se senten realitzats sense demostrar res social, humana, professional i moralment. Només demostren una cosa: que existeixen acollonits que estan disposats a seguir-los el joc per tal d'estar en el lloc apropiat de la seva llista de bons o dolents (d'indignes submisos o de dignes independents).

Bé, vaig a dormir. Demà, a aquestes hores, ja estaré -si tot va com ha d'anar- en altres latituds i amb un altre esperit i estat d'ànim. Un esperit lliure que no renuncia a res... Molt menys a ser com és!