PROGRESSOS INCERTS

Progressar és guanyar independència

en relació amb la incertesa de l'entorn.

Jorge Wagensberg (Barcelona 1948)

Progrés? Quin progrés? Haver d'estar pendent de la rèmora que t'ha tocat aguantar? Esperar pacientment a que algú prengui consciència de la pèrdua de temps i recursos que significa haver d'esperar? Esperar a que una decisió -i la comunicació posterior- es dilati innecessàriament durant dies i dies, amb la consegüent pèrdua i malbaratament de recursos?

Aquest és el panorama que tenim en aquest país: una banda de covards, més preocupats en els seus interessos personals -amb por de fer i dir- que en prendre les decisions necessàries i ineludibles. Extrapolem això a altres àmbits i tindrem un retrat exacte del perfil social que han construït.

Entorn incert? I tant! No us podeu imaginar fins a quin punt d'incert. Amb aquesta banda de cagadubtes inoperants que han creat, on voleu anar? Jo no hi confiaria ni per anar a la cantonada. Si no tenen valor ni per prendre aquelles decisions que els pertoca prendre -totalment necessàries i urgents-, com voleu que tinguin iniciatives -atrevides, innovadores- que ens facin progressar?

Avui llegeixo a "El Periodico de Catalunya" sobre el "fons de rèptils" que havien creat a la Junta d'Andalusia (700 milions d'euros, 116.600 milions -aprox.- de les antigues pessetes) i amb els que finançaven algun ERE que altre. En aquests ERE hi posaven militants del PSOE (de moment, 70) per tal que cobressin indemnitzacions i prejubilacions, com si alguna vegada haguessin treballat per aquella empresa. El problema és que mai hi havien treballat i, fins i tot un -impresentable- es veu que va fer constar que hi treballava des del dia del seu naixement (el d'ell, és clar). Aquest sí que pot dir que va néixer amb un pa a sota del braç! El més trist és que això es veu -això diuen- que es gestionava des del departament de Treball de la Junta i que un dels beneficiaris era l'anterior conseller de Treball de la Junta, amb coneixement del president de la Junta (avui vicepresident tercer del govern de l'Estat).

Aquests notícia fa dies que la coneixia a través d'altres mitjans de comunicació i, prèviament, a través d'altres conductes. Si aquest mitjà, afí  PSC, s'atreveix a publicar això, alguna cosa de veritat hi ha d'haver. Potser ja no els és possible "tapar" aquest escàndol (potser per la proporció econòmica i social de l'engany) i ara pretenen deformar la informació al seu gust, abans que surti per altres conductes.

Pregunta: Queda alguna cosa legítima, neta, legal, ètica, moral, etc? O potser aquesta societat necessita apagar el llum, tornar a començar i treure's els paràsits de sobre? Malauradament, crec que aquesta serà la única solució possible i factible. S'ho han guanyat a pols!!!