Ja són els minuts de descompte d'un dia plàcid. Recuperat del dia gris d'ahir i amb l'esperança d'adormir-me aviat -cosa inusual els diumenges- em prenc una infusió per acabar aquest dia. Només una tassa i a dormir. Quatre ratlles per deixar testimoni de la meva voluntat de passar una setmana plàcida i sense cap tipus de sobresalt.
Sí, ja ho sé: la setmana no serà tranquil·la, hi haurà algú que no tindrà altra ambició i ocupació que tocar-me els ous -perdoneu l'expressió- i més d'un tindrà el privilegi de ser engegat (per mi) a la merda, sense més contemplacions.
Veieu? Ja em poso de mala llet sense haver començat. És la meva experiència la que em dicta el que passarà. Llavors, algú (que tampoc deu tenir altra cosa que fer) em dirà que no tinc empatia, que sóc esquerp, que no he de prendre'm les coses d'aquesta manera i mil coses més que m'importaran ben poc (de fet, ni me l'escoltaré). El cas és que -per enèsima vegada- faran important la meva reacció davant la incompetència, sense importar-los el més mínim la pròpia incompetència.
Tornarà a ser una setmana dura i plena de moments gloriosos. N'espero molt d'aquesta setmana!!! Pot ser una setmana exemplar i d'exemplars diversos. Una setmana surrealista d'aquelles que, si no existissin, s'haurien d'inventar. Demà ja comencem bé, amb temes apassionants i dignes de la millor comèdia de l'absurd. Absurd com ho es tot plegat.
Ho sento, l'àrbitre ha xiulat el final, la meva infusió s'ha acabat i no tinc més ganes de posar-me de mala llet. Demà més, molt més!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada