Aparicions i desaparicions, gran tema d'un dilluns al matí. No heu pensat mai en desaparèixer per sempre més? No heu tingut mai aquella sensació de sobrar, de no tenir cap objecte ni finalitat el fet de continuar?
Avui he desaparegut del paradís i he retornat -aparegut- al meu infern. Ha arribat un moment en el que ja no sé si compensa tornar. Potser la millor opció seria liquidar tots els lligams, acabar els projectes a mitges -això ja ho estic fent- i arribar a aquella situació en la que no queden coses pendents, la presència ja no és condició i l'absència no es fa notar.
Només em sap greu alterar l'ordre natural de les coses, dels temps i dels sentiments. Només això em pertorba, la resta ja no importa. Durant molts anys he lluitat per tal de mantenir un cert ordre en tot plegat però ara aquest ordre es desfà entre els meus dits, entre les meves mans, fent estèril tot el temps, l'esforç i els maldecaps dedicats.
Ho deixo. No val la pena, ni un pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada