Dia d'oblits, dia de claredat, dia de renúncies. Tràfec de sentiments i possibilitat -voluntat- de canvi. Afartament de saliva inútil, d'hores dilapidades, de somriures postissos, d'hipocresies barates, de traïcions gratuïtes, d'enganys descoberts i de llefiscosa bava, de molta llefiscosa bava... que han de netejar d'altres!
No, jo no, que em fa por! Covard, mil vegades covard! Tu que només penses en adorar i besar els peus de qualsevol senyor. En aquesta vida i no en una altra ell t'ajustarà els comptes i t'arrossegarà pel terra! Sentiràs l'escarni públic dels que només serveixen de -i es comporten com- bufó de la Cort!
Ah! L'hora s'acosta i encara no has copsat com en pot ser de cruel i bàrbar en la seva venjança. Tan cruel i bàrbar com dolç i tendre amb aquells a qui estima. Acabaràs sota el seu peu -d'una trepitjada- talment fossis -talment vius- un llimac. La donzella -malgrat ja va perdre fa temps aquest atribut- Rosalinda, a la que has agafat el mocador que cobria les seves sines turgents que tant et delecten, viu a la teva esquena. Ha aprés a tenir-te encegat -com ja ha fet amb molts- amb els encant que la natura li ha regalat i t'ofereix inspiració per les teves il·lusions només realitzables en solitari. Pensa-hi, pensa en què t'has convertint i quin és el paperot que fas. (...)
Fragment del relat "Mi senyora Rosalinda i el bufó cornúpeta", una bajanada que vaig escriure fa anys i que ara que -aparentment i segons diuen (què sabran!)- ja no faig res de profit, estic refent.
No, jo no, que em fa por! Covard, mil vegades covard! Tu que només penses en adorar i besar els peus de qualsevol senyor. En aquesta vida i no en una altra ell t'ajustarà els comptes i t'arrossegarà pel terra! Sentiràs l'escarni públic dels que només serveixen de -i es comporten com- bufó de la Cort!
Ah! L'hora s'acosta i encara no has copsat com en pot ser de cruel i bàrbar en la seva venjança. Tan cruel i bàrbar com dolç i tendre amb aquells a qui estima. Acabaràs sota el seu peu -d'una trepitjada- talment fossis -talment vius- un llimac. La donzella -malgrat ja va perdre fa temps aquest atribut- Rosalinda, a la que has agafat el mocador que cobria les seves sines turgents que tant et delecten, viu a la teva esquena. Ha aprés a tenir-te encegat -com ja ha fet amb molts- amb els encant que la natura li ha regalat i t'ofereix inspiració per les teves il·lusions només realitzables en solitari. Pensa-hi, pensa en què t'has convertint i quin és el paperot que fas. (...)
Fragment del relat "Mi senyora Rosalinda i el bufó cornúpeta", una bajanada que vaig escriure fa anys i que ara que -aparentment i segons diuen (què sabran!)- ja no faig res de profit, estic refent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada