La singularitat és subversiva.
Edmond Jabès
Ara, que sembla que estic instal·lat en la pretensió de gaudir tant com pugui d'una vida que endevino curta i desagraïda, salto de despropòsit en despropòsit i d'ocurrència en ocurrència.
Avui he tingut la feliç idea d'anar a comprar-me un giny com el de la foto -foto del catàleg de muntatge- pel jardí de casa. No, no m'he tornat boig. Resulta que a l'estiu -els lectors habituals ja ho sabeu- dormo sota la prunera de casa. Em nego a passar calor i dormo allà a fora, acompanyat dels meus gossos.
L'hamaca que tenia dels altres anys ja estava bastant tronada i ahir, en treure l'equip de jardí per aquest any, vaig comprovar que existia la necessitat de fer una renovació. Aquest matí he anat a la botiga d'esports i equipament de jardí de tota la vida -ja m'havien venut les altres hamaques- i he decidit adquirir aquesta meravella del descans. Aquesta nit, potser la provaré...
Ja fa dies que estic plantejant-me fer un canvi fonamental i radical a la meva vida. Aquests darrers dies m'he estat plantejant -mig en broma, mig seriosament- ficar-me a la boca del llop i prendre una decisió arriscada. Potser només pretenc comprovar si encara gaudeixo d'aquesta vesant camaleònica que sempre m'ha caracteritzat o potser crec que és hora de respirar aires nous, sense viciar pel pas del temps i dels esdeveniments.
Sento algun petard -n'hi ha que no saben que hi ha un moment per a cada cosa-, darrer ressò d'una revetlla que ja ha passat. Arriba el juny als seus darrers dies i tot sembla que s'hagi d'acabar. Acaben els cicles escolars, els cicles de sessions parlamentàries... I tot agafa aquell ralentí de les coses que dormiten fins a millor ocasió. Juliol i agost seran -espero- dos mesos tranquils, calorosos i xafogosos. Dos mesos per agafar la mateixa dinàmica vital de tot plegat, per sobreviure, per passar com es pugui, per anar fent i no esforçar-se massa. Per patir-los i gaudir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada