divendres, 20 de juliol del 2012

ESPERAR I NO DESESPERAR

I arribà el cap de setmana -gran invent de Nostre Senyor- i amb ell el retrobament amb el silenci, els pensaments plans i les ganes de deixar de banda tot allò que podria ser prescindible.
Malgrat penso gaudir d'aquest parell de dies, tinc el regust amarg que sempre em deixa el dir coses -malgrat siguin veritat i tingui més raó que un sant- que sé que fan incomodar a d'altres. Ja ho sé: tots som com som i servim pel que servim. Quan algú ha de fer un gest contranatural -contra la seva natura individual, es clar-, sé que es troba incòmode i pateix. Malgrat això, hi ha gestos que són imprescindibles i que, tot sigui dit, també serveix per marcar el territori a aquells que -ingènuament, però no innocentment ni sense egoista intenció- havien confós la bonhomia amb la estupidesa. Ho sento, per dir el que no es vol sentir!
Encaro el cap de setmana amb calor, però amb l'esperança de saber que, malgrat la propera setmana serà intensa, valdrà la pena fer la feina. Tinc pendents diverses coses pel cap de setmana -escriure, llegir, valorar relats...- que no he pogut fer durant la setmana per trobar-me força esgotat. Aguantar-li les angoixes i paranoies a segons qui, esgota molt!  
Ho deixo... He de recuperar la frescor que tenia fa quatre dies. No serà difícil: una gran part del motiu principal de l'esgotament desapareix (malgrat només sigui temporalment). Ara només em queda relaxar-me i gaudir... i esperar gaudir més!

6 comentaris:

  1. Bon vespre, amic!
    T´estava deixant un comentari a l´anterior post, però a l´hora de plublicar-lo aquest trasto ha fet una cosa rara i crec que no ha quedat...potser sigui una senyal del Déus i sigui millor no intentar-ho un altre cop...!!!!

    Bon cap de setmana, beeeeeeesssssssssseeeeeeeeets!

    ResponElimina