JISEI NO KU

Durant quaranta-set anys

he oscil·lat entre la vida i la mort.

Ara sotsobren els turons i els rius.

La terra i el cel tornen al no res. 

Minamoro.no.Tomoyuki

La potent migdia d'aquesta tarda és el preludi de la feina a fer. Aquest matí he tingut que treballar en altres coses més materials i no he pogut alimentar l'ànima amb coses etèries però que em són vitals.
Després de la marxa de la Niki, tot sembla diferent. Sempre em passa el mateix: entro en una espècie de nebulosa d'insatisfacció guerrillera i durant uns dies em dóna per escriure històries èpiques, de sang, foc i mort. Potser tot plegat forma part del mateixos sentiments: la frustració, la impotència, el record de temps passats... però una determinació inexcusable -l'Honor (?) m'ho demanda- i inquebrantable de tirar endavant i fer el que s'hagi de fer, peti qui peti -més tard o més d'hora, tots hem de petar i qualsevol moment és prou bo per fer-ho-, m'anima a continuar. 

Estic escrivint un relat que és compilació de diversos posts d'aquest bloc. Finalment, una vegada feta la composició i arreglats els principis, finals i el to general, crec que quedarà prou bé. Bàsicament la trama és la següent: Sabedor que serà deshonrat -malgrat tot es basi en mentides- el protagonista decideix esperar a que es produeixi el fet, però es va preparant. Una vegada deshonrat, decideix acabar amb tots aquells que l'han fet arribar a aquella situació. El seu pla té diverses vessants: d'una banda ell farà alguna feina personalment (té experiència i tot plegat els seus oponents són uns tòtils consumats). D'altra banda, una vegada acabada aquesta primera fase, decideix acabar amb tot i, després de sopar i passar la nit amb una de les seves amants, s'administra el Seppuku. La tercera fase inclou l'acció després de la seva mort i deixa pagats aquests serveis a un grup de professionals que fa anys que coneix (es revenja, fins i tot, després de mort). 

És destacable la tranquil·litat -extrema fredor i absoluta seguretat-, temperança  i determinació del personatge. Renuncia a l'autoprotecció -reacció natural davant el perill- a canvi de veure satisfet el seu desig de revenja. No executa el seu pla de forma desaforada: ho fa de forma calculada, freda i totalment desapassionada. No es tracta d'una reacció visceral de darrera hora: és un pla metòdicament concebut i traçat durant força temps. Sabedor que el seu Honor -la seva concepció moral del món- impedirà que pugui seguir vivint, només pot tenir una satisfacció: saber que tots cauran i pagaran el seu deute.

Ho deixo. Potser que comenci a escriure un Jisei-no-ku.