Fa una estona -escassos moments- he tornat a casa de la meva trobada. Una vegada més, ens hem permès gaudir -fugisserament intensament, follament- de la nostra companyia. Només diré una cosa més: Impressionant, com sempre!
Com ja avançava en el meus posts de dissabte i diumenge passats, estem a un pas de demanar el rescat de Catalunya, amb totes les lletres del nom i amb totes les conseqüències, malgrat alguns semblin negar les evidències. Mentre el Conseller Mas-Colell va dient que "la vida és així"(en un anglès macarrònic) a la BBC, el senyor Homs ens torna a tractar d'imbècils i ens vol fer creure que "no passa res". Sí, sí que passa! Passa que durant anys heu -tots plegats, això no és patrimoni d'un sol partit- malgastat els nostres impostos en rucades infumables, en col·locar amiguets i companys de partit en empreses públiques i a l'Administració Pública per les mil portes que heu obert apart de la "normal", passa que Madrid no ha fet honor als pactes i a les transferències (que vosaltres havíeu acceptat imprudentment, sense dotació pressupostària, en el vostre il·lusori afany de governar)... i així fins a l'infinit. Almenys, ara tingueu una darrera mostra de decència i de dignitat: no intenteu enganyar a la gent!
Em penso que fins el més ignorant dels mortals sap que no hi ha un duro i que no hi ha perspectives que la situació millori. Per quin estrany motiu sembla que alguns polítics continuen vivint en un altre món, de ficció absoluta?
Ho deixo. Estic cansat, feliç i.... això, molt content!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada